Vés al contingut

Nice (filla d'Estix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Niké)
Infotaula personatgeNice

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeessa de victòria
deïtat grega
allegorical Greek deity (en) Tradueix
winged deity (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
MareEstix Modifica el valor a Wikidata
ParePal·lant Modifica el valor a Wikidata
GermansCratos, Zelos i Bia Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolNike Crowns the Hero (en) Tradueix, Niki (agalma, Spata) (en) Tradueix, Memorial to the National Resistance, Ermoupolis (en) Tradueix, Memorial to the National Resistance, Loutraki (en) Tradueix, Memorial to the Fallen, Patras (en) Tradueix, Nike (sculpture), Chalkida (en) Tradueix i Statue of Nike, Kavala (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentVictòria Modifica el valor a Wikidata
Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia

Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.[1][2] Era representada com una donzella alada que volava amb una gran rapidesa i portava una palma i una corona de llorer.

Personificava la victòria en el combat i la competició, i també el triomf en la vida civil. Com a tal, sembla que al principi va ser només un sobrenom d'Atena, però més endavant es convertí en companya de la deessa. La seua intervenció fou decisiva perquè els Olímpics poguessin vèncer els titans, i Zeus, en agraïment, la va adoptar.

Els romans la coneixien amb el nom de Victòria, i va ser educada per Pàlans, l'heroi epònim del Palatí, que li va construir un temple al cim d'aquella muntanya.

Es coneix una escultura hel·lenística, la Victòria de Samotràcia, ara al Museu del Louvre, a París, que constitueix una de les principals peces artístiques de Grècia.[3]

Referències

[modifica]
  1. Rosina Lajo i Jose Surroca, traducció de Pere Freixes, Lèxic d'Art, Editorial Akal S. A. 1993-2002, ISBN 84-460-0227-2, p. 140
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 387. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 157. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461