Sames d'Armènia
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC |
| Mort | segle III aC |
| Sepultura | Commagena |
| Rei d'Armènia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Període | Període hel·lenístic |
| Família | |
| Família | Dinastia oròntida |
| Fills | Artavasdes I d'Armènia |
| Pare | Orontes III |
Sames o Samos d'Armènia (en armeni Շամուշ; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa. Va regnar a la Commagena en el segle iii aC.
L'ascendència de Sames o Samos és desconeguda. Tanmateix, segons Cyril Toumanoff, potser era el fill d'Orontes III.[1]
Regnat
[modifica]Cyril Toumanoff identifica Samos o Sames amb el rei d'Armènia anònim evocat per Memnó d'Heraclea que, després de la mort de Nicomedes I, rei de Bitínia, va acollir cap a l'any 250 aC al seu fill Zeiles, desposseït en benefici dels fills d'Etazeta, la segona esposa del seu pare. Després del seu exili a Armènia, Zeiles va tornar per reclamar la seva herència al front d'una tropa de Gàlates tolistobogis.[2]
Sames es considera el fundador epònim de la ciutat de Samosata, la futura «Antioquia de Commagena», de la qual la primera menció data del 245 aC.[3]
Regnava des de potser el 260 aC i hauria mort cap al 243 aC/240 aC. El seu successor Arsames I d'Armènia seria probablement el seu fill.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 395.
- ↑ Memnó d'Heraclea, fragment 14 del llibre XIII que reprodueix la Biblioteca de Foci.
- ↑ (anglès) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, «The Orontids of Armenia», p. 280.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 395.