Gafarró
Serinus serinus  | |
|---|---|
Il·lustració d'una parella de gafarrons | |
| Enregistrament | |
Cant | |
| Dades | |
| Pes | 1,21 g |
| Envergadura | 6 cm |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720049 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Serinus |
| Espècie | Serinus serinus Linnaeus, 1766 |
| Distribució | |
 Distribució del gafarró: àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau) i poblacions sedentàries (verd). | |
El gafarró europeu o senzillament gafarró[1] (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca,[2] és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d'Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú[3][4]) fins a Europa Central, on només es troba a l'estiu.
Morfologia
[modifica]
És un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d'un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.
Del seu cant es diu que "fregeix" pel xerroteig delicat.
Ecologia
[modifica]Viu a llocs habitats (és comú als barris més o menys enjardinats i als parcs) i també li agraden els llocs oberts amb arbres. A la fi de l'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant ràpid i eloqüent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles. S'alimenta de llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.
Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres per tota l'extensió continental i insular dels Països Catalans, llevat de Menorca.[5]
La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle és l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'època de la cria. Després de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes.[6]
Curiositats i renoms
[modifica]La relació del gafarró amb els Països Catalans i el seu coneixement ve d'antic i això ho demostra l'ús popular de la llengua. Per exemple, a la població de Premià de Mar, els seus habitants reben el renom de "gafarrons". L'origen d'aquest renom es diu que ve dels anys 1830-1850, quan a Premià de Mar es va criar el gafarró intensament com a ocell cantaire, i es va fer popular a les parades d'ocells de la Rambla de Barcelona.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Gafarró». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
- ↑ «Anuari ornitològic de les Balears». Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, 2003. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Del Hoyo, J., Sargatal, J., et al. On observar ocells a Catalunya Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6
- ↑ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Gafarró Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. SCOC, (català)
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 107. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Com ens diem al Maresme?». Biblioteques Municipals del Maresme. [Consulta: 22 abril 2015].
