Sitinakita
 Sitinakita | |
|---|---|
 Sitinakita (marró)  | |
| Fórmula química | KNa₂Ti₄Si₂O13(OH)·4H₂O |
| Epònim | silici, titani, sodi i potassi |
| Localitat tipus | mont Iukspor i Kirovskii apatite mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.30 |
| Dana | 52.4.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,81Å; c = 12,09Å; |
| Color | incolor, marró clar a rosa clar, marró rosat |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,780 nε = 1,988 |
| Birefringència | δ = 0,208 |
| Impureses comunes | Ca, Sr, Ba, Ce, Fe, Nb, Ta, Zr, TR |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-051 |
| Any d'aprovació | 1989 |
| Símbol | Sit |
| Referències | [1][2] |
La sitinakita és un mineral de la classe dels silicats. El nom reflecteix la seva composició: silici (Si), titani (Ti), sodi (Na) i potassi (K).
Característiques
[modifica]La sitinakita és un silicat de fórmula química KNa₂Ti₄Si₂O13(OH)·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sitinakita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita gràcies a exemplars trobats als monts Kukisvumtxorr i Yukspor, tots dos situats al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk, Rússia. També ha estat descrita en altres indrets del mateix massís de Khibini, com als monts Ristxorr i Koaixva. No ha estat descrita fora d'aquests llocs esmentats.
Referències
[modifica]
- ↑ «Sitinakite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 15 octubre 2017].