Vés al contingut

Stavelot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaStavelot
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 23′ 40″ N, 5° 55′ 52″ E / 50.3944°N,5.9311°E / 50.3944; 5.9311
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
CapitalStavelot Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població7.145 (2018) Modifica el valor a Wikidata (83,99 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície85,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Stavelot (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataThierry De Bournonville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4970 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic080 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstavelot.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Ville-de-Stavelot-100069287976734 Youtube: UCKDfUuhKIVVdDvKVDg9BZLA Modifica el valor a Wikidata

Stavelot (en való Ståvleu,[1] en alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge. Té uns 6.600 habitants.[2]

Història

[modifica]

Vegeu també Principat de Stavelot-Malmedy

Museu del circuit Spa-Francorchamps a les caves de l'antiga abadia

La ciutat va créixer a l'entorn de l'abadia, que el monjo Remacle va fundar vers 648, a demanda del rei Sigebert III d'Austràsia i del seu majordom de palau Grimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, cosa que li va donar una autonomia quasi total del bisbe de Maastricht i més tard de Lieja. Fins al 1794, Stavelot va ser la capital del Principat de Stavelot-Malmedy dins del Sacre Imperi Romanogermànic. L'abat de la doble abadia n'era el príncep amb les mateixes prerrogatives que un príncep bisbe.

Rue Neuve (carrer Nou)

La ciutat fou annexada per França l'any 1795. El 1815, després del tractat de París, el rei de Prússia Guillem III i Guillem I dels Països Baixos van compartir el territori del principat, i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessona Malmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper polític després de l'annexió a França. De capital va esdevenir una ciutat perifèrica i a poc a poc va declinar. La Revolució industrial del segle xix va passar-hi gairebé desapercebuda perquè els estats neerlandès i belga van preferir no invertir massa en la industrialització prop de fronteres força mòbils. Des de 1830 va esdevenir belga.

Durant la Batalla de les Ardenes, va haver-hi combats violents. La Primera divisió SS Panzer, conduïda pel coronel Joachim Peiper, va matar 130 civils a Stavelot i a la rodalia entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruïda, els edificis històrics de la ciutat no van sofrir. Tot i això, el 29 de juny de 1998, un camió carregat de pintures i de toluè va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases històriques van quedar destruïdes de resultes de l'explosió i l'incendi que hi va seguir.

Llocs d'interès

[modifica]
Orgue Korfmacher a l'església parroquial
  • Capella de Sant Roc
    Capella de Sant Roc
  • Els «Blancs Moussis»
    Els «Blancs Moussis»
  • Aiguabarreig de l'Eau Rouge i de l'Amblève
    Aiguabarreig de l'Eau Rouge i de l'Amblève
  • Casa noble a l'angle dels carrers Henri Massagne i du Châtelet
    Casa noble a l'angle dels carrers Henri Massagne i du Châtelet
  • Pati interior de l'antiga abadia
    Pati interior de l'antiga abadia
  • Plaça Remacle i perron
    Plaça Remacle i perron
  • Monument dedicat a les víctimes civils i militars de les dues guerres mundials
    Monument dedicat a les víctimes civils i militars de les dues guerres mundials
  • Altar a Sant Sebastià i reliquiari de Remacle
    Altar a Sant Sebastià i reliquiari de Remacle

Turisme i cultura

[modifica]
  • El Laetare, un carnaval al diumenge de Quaresma amb els «Blancs-Moussis», una paròdia dels monjos de l'abadia.
  • El festival de música.[3]
  • Turisme rural i passejades a les valls de l'Amblève i de l'Eau Rouge.

Nuclis

[modifica]

Fills predilectes de Stavelot

[modifica]
Monument a Jacques de Dixmude

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jean Haust, Dictionnaire liégeois, Liège, Editorial H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 614
  2. ↑ Statbel, web de les estadístiques del Servei federal d'economia de Bèlgica
  3. ↑ «Festival musical de Stavelot». Arxivat de l'original el 2011-03-13. [Consulta: 31 març 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stavelot
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stavelot&oldid=33620161»