Parisita-(Nd)
 Parisita-(Nd) | |
|---|---|
| Fórmula química | CaNd₂(CO₃)₃F₂ |
| Epònim | parisite group (en)  i neodimi  |
| Localitat tipus | Bayan Obo mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BD.20b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BD.20b |
| Heys | 12.1.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,328(1) Å; b = 7,1185(4) Å; c = 28,463(4) Å; β = 98,53(1)° |
| Grup espacial | bb |
| Duresa | 4 a 5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,679 nε = 1,754 |
| Birefringència | δ = 0,075 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i publicat sense aprovació (N) |
| Codi IMA | IMA2024-013 |
| Símbol | Pst-Nd |
| Referències | [1][2] |
La parisita-(Nd) és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la parisita. Rep el nom de J.J. Paris, antic gerent de la mina de maragdes de Muzo, Colòmbia.
Característiques
[modifica]La parisita-(Nd) és un carbonat de fórmula química CaNd₂(CO₃)₃F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de juliol de l'any 2024,[3] i encara resta pendent de publicació, tot i que es coneix des de final dels anys vuitanta.[4] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz] pertany a «05.BD: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: cordilita-(Ce), lukechangita-(Ce), zhonghuacerita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), kukharenkoïta-(La), cebaïta-(Ce), cebaïta-(Nd), arisita-(Ce), arisita-(La), bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Ce), hidroxilbastnäsita-(Nd), hidroxilbastnäsita-(La), parisita-(Ce), röntgenita-(Ce), sinquisita-(Ce), sinquisita-(Nd), sinquisita-(Y), thorbastnäsita, bastnäsita-(Nd), horvathita-(Y), qaqarssukita-(Ce) i huanghoïta-(Ce).
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Centre Nacional de Recerca de Geoanàlisi de Pequín (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg NRCGA2024001, i al Museu Geològic de la Xina, també a Pequín, amb el número de catàleg: GMCTM2024003.[3]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit de Bayan Obo, a Mongòlia Interior (Xina), en marbre dolomític. També ha estat descrita a les mines de ferro de Fen, a Nome (Telemark, Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, aegirina, quars i amfíbols sòdics.
Referències
[modifica]- ↑ «Parisite-(Nd)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «Parisite-(Nd)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 18 maig 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 80». European Journal of Mineralogy, 36, 4, 15-08-2024, pàg. 599–604. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-599-2024 [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ Zhang Peishan and Tao Kejie «Bayan Obo mineralogy. Beijing, China: Science Publisher». American Mineralogist, 73, 1988, pàg. 1496-1497 [Consulta: 18 agost 2024].