Qeqertarsuatsiaat

Qeqertarsuatsiaat
Tipus	assentament humà i medi rural
Localització
	63° 05′ 20″ N, 50° 40′ 40″ O / 63.0889°N,50.6778°O
Estat	Regne de Dinamarca
País autònom	Groenlàndia
Municipi	Sermersooq
Població humana
Població	169 (2020) (166,34 hab./km²)
Geografia
Superfície	1,016 km²

Qeqertarsuatsiaat, antigament Fiskernæs o Fiskenæsset, és un assentament al municipi de Sermersooq al sud-oest de Groenlàndia, situat en una illa a la vora del mar de Labrador. Tenia una població de 235 habitants en 2010.^[1]

Història

Kikertarsocitsiak^[2] o Qeqertarsuatsiaat ha estat durant molt de temps el nom local de l'illa (Kalaallisut: "illes força grans"). Va ser establert per primera vegada pels danesos com Fiskernæs en 1754. El nom era sovint anglicizat com Fisher's Inlet.

El lloc comercial va ser fundat pel comerciant Anders Olsen en representació de la Companyia General de Comerç danesa, que se li va concedir un monopoli reial de comerç a Groenlàndia, però només al voltant dels seus assentaments. Com la majoria dels llocs comercials de Groenlàndia, era situat perquè els danesos comerciïn mercaderies importades per a les pells de foca i greix de balena i foca pels kalaallit a la zona. Inusualment, l'assentament es va convertir en el primer centre de la pesca del salmó i bacallà de Groenlàndia^[3] era tan comú veure el gran "vaixell de dona" o umiak com els caiacs de caça més petits.

En 1748,^[4] 1754,^[5] 1757,^[6] or 1758,^[7] la missió moraviana de Lichtenfels fou establerta en un altre entrada de la mateixa illa per Matthias Stach i quatre famílies de New Herrnhut. Les primeres conversions no es van fer fins 1760^[7] o 1761,^[6] però després la població de l'assentament va augmentar fins als 300^[7] i va ser durant un temps el llogaret més gran de Groenlàndia. Tota la urbanització a Groenlàndia es va veure afectada negativament per la Instrucció del Departament de Comerç Reial de Groenlàndia (KGH) de 1782, destinada a protegir els ingressos de la companyia mantenint els inuit en els seus rols tradicionals com a caçadors nòmades. La missió es va lliurar a l'Església luterana de Dinamarca en 1900^[8]i des daleshores ha estat abandonat.

L'últim gavot gegant conegut a Groenlàndia fou caçat vora Fiskenæsset en 1815 per un dels vilatans.^[9]

Transport i serveis

Qeqertarsuatsiaat és un port d'arribada del ferri Arctic Umiaq Line.^[10] Hi ha un punt de visió a Telehuset. La família principesca danesa visità la ciutat com a part de la seva visita oficial a Groenlàndia l'estiu de 2014.^[11]

Mineria

El 2015 la mineria donava treball a 30 persones a les explotacions de safirs rosats i rubins del dipòsit d'Aappaluttoq que era sota el desenvolupament de l'empresa canadenca True North Gems, vora Qeqertarsuatsiaat.^[12]

Població

Qeqertarsuatsiaat ha perdut població en les dues últimes dècades, Més d'una quarta part des de 1990 i gairebé el 10 % des de 2000.^[13]

Qeqertarsuatsiaat population dynamics — Qeqertarsuatsiaat population growth dynamics in the last two decades. (Source: Statistics Greenland)

Referències

↑ Statistics Greenland Arxivat 21 July 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine. (danès)
↑ Brewster, David. "Greenland Arxivat 7 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Edinburgh Encyclopedia, Vol 10. J. & E. Parker, 1832.
↑ Kane, Elisha Kent. Arctic Explorations: The Second Grinnell Expedition Arxivat 10 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.. 1856.
↑ Lüdecke, Cornelia. "East Meets West: Meteorological observations of the Moravians in Greenland and Labrador since the 18th century Arxivat 3 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". History of Meteorology 2, 2005.
↑ Cranz, David & al. The History of Greenland: including an account of the mission carried on by the United Brethren in that country Arxivat 7 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.. Longman, 1820.
↑ ^6,0 ^6,1 American Board of Commissioners for Foreign Missions. "Biography: Life of Matthew Stach Arxivat 17 April 2015^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Missionary Herald, #19. Samuel T. Armstrong, 1823.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 "Mission in Greenland Arxivat 7 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Christian Library: Comprising a Series of Standard Works in Religious Literature. Key & Biddle, 1833.
↑ Wittman, P. "Greenland Arxivat 17 May 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Co. (New York), 1909. Accessed 28 Apr 2012.
↑ «Suluk 2010 No.1» (PDF). Air Greenland. [Consulta: 16 juliol 2010].^{[Enllaç no actiu]}
↑ AUL, Timetable 2009^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Official visit to Greenland - Qaqortoq, Paamiut and Qeqertarsuatsiaat.». Scandinavian Royalty.
↑ «Greenland's Farmers Torn Over Tapping Pristine Land for Mineral Riches». The New York Times, 06-09-2015 [Consulta: 7 setembre 2015]. «...the Aappaluttoq deposit, where miners drill for pink sapphires and rubies»
↑ Statistics Greenland Arxivat 21 July 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[1] Statistics Greenland Arxivat 21 July 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine. (danès)

[2] Brewster, David. "Greenland Arxivat 7 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Edinburgh Encyclopedia, Vol 10. J. & E. Parker, 1832.

[3] Kane, Elisha Kent. Arctic Explorations: The Second Grinnell Expedition Arxivat 10 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.. 1856.

[LudeCorn-4] Lüdecke, Cornelia. "East Meets West: Meteorological observations of the Moravians in Greenland and Labrador since the 18th century Arxivat 3 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". History of Meteorology 2, 2005.

[Cranny-5] Cranz, David & al. The History of Greenland: including an account of the mission carried on by the United Brethren in that country Arxivat 7 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.. Longman, 1820.

[SammyT-6] 6,0 ^6,1 American Board of Commissioners for Foreign Missions. "Biography: Life of Matthew Stach Arxivat 17 April 2015^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Missionary Herald, #19. Samuel T. Armstrong, 1823.

[KB-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 "Mission in Greenland Arxivat 7 March 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Christian Library: Comprising a Series of Standard Works in Religious Literature. Key & Biddle, 1833.

[8] Wittman, P. "Greenland Arxivat 17 May 2016^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.". The Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Co. (New York), 1909. Accessed 28 Apr 2012.

[9] «Suluk 2010 No.1» (PDF). Air Greenland. [Consulta: 16 juliol 2010].^{[Enllaç no actiu]}

[10] AUL, Timetable 2009^{[Enllaç no actiu]}

[11] «Official visit to Greenland - Qaqortoq, Paamiut and Qeqertarsuatsiaat.». Scandinavian Royalty.

[NYT9615-12] «Greenland's Farmers Torn Over Tapping Pristine Land for Mineral Riches». The New York Times, 06-09-2015 [Consulta: 7 setembre 2015]. «...the Aappaluttoq deposit, where miners drill for pink sapphires and rubies»

[statbank-13] Statistics Greenland Arxivat 21 July 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Divisió administrativa de Groenlàndia
Kujalleq	Aappilattoq Alluitsup Paa Ammassivik Eqalugaarsuit Igaliku Nanortalik Narsaq Narsarmijit Narsarsuaq Qaqortoq Qassiarsuk Qassimiut Qorlortorsuaq Saarloq Tasiusaq
Qaasuitsup	Aappilattoq Aasiaat Akunnaaq Attu Iginniarfik Ikamiut Ikerasaarsuk Ikerasak Ilimanaq Illorsuit Ilulissat Innaarsuit Kangaatsiaq Kangerluk Kangersuatsiaq Kitsissuarsuit Kullorsuaq Naajaat Niaqornaarsuk Niaqornat Nutaarmiut Nuugaatsiaq Nuussuaq Oqaatsut Qaanaaq Qaarsut Qasigiannguit Qeqertaq Qeqertarsuaq Qeqertat Qernertuarssuit Qilakitsoq Qullissat Saattut Saqqaq Savissivik Siorapaluk Tasiusaq Ukkusissat Upernavik Upernavik Kujalleq Uummannaq
Qeqqata	Atammik Itilleq Kangaamiut Kangerlussuaq Maniitsoq Napasoq Sarfannguit Sisimiut
Sermersooq	Arsuk Isortoq Ittoqqortoormiit Ivittuut Kangilinnguit Kapisillit Kulusuk Kuummiut Nuuk Paamiut Qeqertarsuatsiaat Sermiligaaq Tasiilaq Tiniteqilaaq Uunarteq
Territoris no incorporats	Kalaallit Nunaanni nuna eqqissisimatitaq (Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia) Pituffik (Base aèria de Thule)
Amt (abans del 2009)	Avannaa Kitaa Tunu