Thomas Button
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1575 Morgannwg (Gal·les) |
| Mort | abril 1634 (58/59 anys) Worleton |
| Nacionalitat |  Gal·les |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Royal Navy |
| Rang militar | almirall |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Rice of Dynevor |
| Fills | 3 |
| Pares | Miles Button i Margaret Lewis |
Signatura  | |
Sir Thomas Button (mort l'abril de 1634)[1] va ser un oficial i explorador gal·lès de la Royal Navy que el 1612-1613 va dirigir una expedició que va intentar, sense èxit, localitzar l'explorador Henry Hudson i va navegar pel Pas del Nord-oest. Amb tot, aquest viatge fou molt important a nivell de descobriments, com ara les terres que ell anomenà Nova Gal·les del Nord i del Sud, a la badia de Hudson, la Terra de Carey's-Swans-Nest, els caps de Southampton i Pembroke, l'illa de Mansel, l'illa de Button (al davant de la punta de la península del Labrador, a l'inici de l'estret de Hudson) i la petita badia de Button, a la propera badia de Hudson, propera a la desembocadura del riu Churchill.
L'expedició a la badia de Hudson
[modifica]
Button va salpar d'Anglaterra a principis de maig de 1612, en búsqueda de Henry Hudson, que l'any anterior havia estat abandonat per la seva tripulació amotinada a la badia de Hudson. Va marxar amb dos vaixells, el Resolution i el Discovery i Robert Bylot com a pilot, que havia participat amb Hudson en el viatge de l'any anterior.
Va entrar a l'estret de Hudson, batejant a una illa que trobà a l'inici del pas amb el nom del seu vaixell, Illa Resolution. Tot seguit s'internà en les aigües del que avui en dia s'anomena badia de Hudson fins a arribar a terra en un punt que anomenà Hopes Checkt. Va continuar fins a arribar a la desembocadura d'un riu que va anomenar Nelson en memòria de Robert Nelson, capità del Resolution que mórí allà.[2] Van passar l'hivern a Port Nelson, sent aquest molt dur i provocant la mort de molts dels seus homes. La primavera següent es dirigí cap al nord per buscar el Pas del Nord-oest, en una zona que anomenà Nova Gal·les. Al juliol arribà al punt més al nord de la ruta, a una latitud 65° N, en el que avui en dia es coneix com a Roes Welcome Sound. Van perdre el Resolution per culpa del gel i a l'agost arribà a una nova illa que anomenà illa de Mansel. El setembre de 1613 arribà a Anglaterra.[3]
Button va ser nomenat cavaller per Jaume I. Va continuar la seva exitosa carrera naval, convertint-se en almirall, nomenat 'Admiral of the King's Ships on the coast of Ireland' for the rest of his career.[4] Tot i la seva posició a la Royal Navy va tenir una llarga disputa amb l'Almirallat britànic, que en el moment de la seva mort encara no està resolt.
Referències
[modifica]- ↑ Lloyd, John Edward; Jenkins, R.T.. The Dictionary of Welsh Biography, Down to 1940. Cardiff: William Lewis, 1958, p. 60.
- ↑ Robert Hood, C. Stuart Houston. To the Arctic by Canoe, 1819-1821: The Journal and Paintings of Robert Hood, Midshipman with Franklin. Google Books, 1994, p. 23. ISBN 9780773512221 [Consulta: 28 setembre 2008].
- ↑ Robert Hood, C. Stuart Houston. To the Arctic by Canoe, 1819-1821: The Journal and Paintings of Robert Hood, Midshipman with Franklin. Google Books, 1994, p. 16. ISBN 9780773512221 [Consulta: 28 setembre 2008].
- ↑ Evans, C.J.O.. Glamorgan, its History and Topography. Cardiff: William Lewis, 1948, p. 147.