Vés al contingut

València Basket Club

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióValència Basket Club
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomTaronges
Pamesa
Tipusequip de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Creació1986
Activitat
Instal·lació esportivaPavelló Font de Sant Lluís: Na Rovella . 9.000  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaVicent Solà
Entrenador principalÀlex Mumbrú i Múrcia Modifica el valor a Wikidata
Equips
València Basket Club
EsportBasquetbol femení
LligaLliga espanyola de bàsquet femenina Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
Samarreta de
Colors d'equip
Samarreta de
Colors d'equip
Lloc webhttps://www.valenciabasket.com/
Localització geogràfica
Map

El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València. Va ser fundat el 15 de juliol del 1986.[1] La temporada 2016-2017 disputa la lliga ACB i l'Eurocup de bàsquet. El 16 de juny de 2017 guanyen per primera vegada la lliga ACB contra el Reial Madrid de Bàsquet per un parcial de 1-3.[2]

Disputa els seus partits al Pavelló Municipal Font Sant Lluís de València, amb capacitat per a 9.000 espectadors, i vesteix samarreta i pantalons taronges. El seu equipatge reserva són pantalons i samarreta morats.

Relacionat en els seus orígens amb el València CF, del que depenia com una secció més d'aquest, després del descens de l'equip de futbol a segona divisió en l'any 1986, el club de bàsquet pren identitat pròpia i en la temporada 1986-87 ja participa com entitat independent en la Primera Divisió B del bàsquet espanyol.

Fins a l'any 2009, i després de 23 anys, el club va ser conegut com a Pamesa Valencia, i comptava amb el patrocini de l'empresa taulellera Pamesa.[3] Entre 2009 i 2011 el patrocinador va ser Power Electronics.

Història

[modifica]

Els orígens del València Basket es remunten als Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, quan Juan Roig i Paco Raga albiren la possibilitat de dotar-li al basquet valencià d'una infraestructura per tal de repetir les emocions viscudes a les olimpíades.[4] Amb el descens del València CF a Segona divisió els fets es precipiten, ja que la precària situació del club merengot va provocar que el president Arturo Tuzón acceptara un pla de Raga per a salvar la secció de bàsquet, deslligant-la del club de futbol.[4] El pla tenia el suport de Juan i Fernando Roig, que a través de Pamesa aspiraven a ser els espònsors del club, així com del periòdic La Hoja del Lunes, primer patrocinador del nou equip.[4]

Així, amb el vist-i-plau de l'encarregat de la secció de bàsquet del València CF, Vicente Solà, i de Pipo Arnau, es dissenya una operació mediàtica per a donar suport al nou club, que comptaria amb el suport de l'associació de premsa.[4]

La primera temporada del València Basket es va disputar a Primera Divisió B, categoria a la que havia ascendit l'equip encara com a secció de l'equip de futbol, que amb un pressupost de 20.600.000 pessetes va competir amb el nom de Valencia Basket-Hoja del Lunes.[4] Pocs dies després s'anuncia l'acord de patrocini amb Pamesa, que aportava uns 10 milions de pessetes al pressupost, i a partir de la temporada següent l'equip ja seria conegut com a Pamesa València.[5]

El primer president fou Antonio Egea, el primer pavelló el de Mislata, i la primera seu va estar al número 3 del Carrer de Finlàndia de València.[5] Seria a la segona temporada, la 1987/88 quan el València Basket passaria a anomenar-se Pamesa València i a disputar els seus partits a la Fonteta de Sant Lluís.[6] També seria en aquella temporada quan l'equip ascendiria a la Lliga ACB, el 4 de maig de 1988 després d'imposar-se en play-offs davant el Club Bàsquet Santa Coloma.[7] En aquelles dates l'ACB estava dividida en dos grups i no seria fins a dos temporades després, el 10 de maig de 1990, que l'equip ascendiria a A1.[8]

Dècada 1990-2000

[modifica]

L'equip es manté en la lliga ACB amb l'objectiu de classificar-se a Europa, quedant-se a punt de fer-ho diverses temporades. Tanmateix, durant la temporada 1994-95, amb la Fonteta remodelada, l'equip baixa a la lliga EBA després de ser derrotat en el playoff de descens davant el Somontano Huesca.[9]

El retorn a la màxima divisió del bàsquet espanyol es produeix en la temporada següent, amb Miki Vukovic a la banqueta, que venia de guanyar-ho tot amb el Dorna Godella.[10] La base de l'equip la formen dos joves amb projecció, Victor Luengo i Nacho Rodilla, i l'equip finalitza segon de la lliga en una edició on l'ACB no va permetre cap ascens.[10] Tanmateix, els problemes econòmics del Club Baloncesto Zaragoza van fer que l'equip comprara la seua plaça per a tornar així a la lliga ACB.[10]

La temporada 97-98 dona lloc a moltes fites. L'equip dona un pas més en el seu creixement en guanyar el primer títol de la història, la Copa del Rei davant el Joventut de Badalona el 2 de febrer de 1998.[11] El València era debutant en aquesta competició i no estava entre els favorits per aconseguir el títol. En la primera ronda va eliminar el que era el líder de la lliga ACB, el Tau de Vitòria que duia una gran ratxa de victòries seguides. En semifinals, va eliminar a l'amfitrió, el Fórum Valladolid. A la final derrotà el Joventut de Badalona d'Alfred Julbe (que es va guanyar l'enemistat de l'afició valenciana) per 89-75. L'MVP va ser Natxo Rodilla.[11] Així, el València es classifica per primera vegada a una competició europea, la Copa Saporta,[11] i a més jugaria per primera vegada els play-off de la Lliga ACB, perdent en quarts de final contra el Reial Madrid.[11]

Després de guanyar aquesta competició, el València obté plaça per a disputar competicions europees. L'equip valencià hi debuta la temporada 1998/1999, concretament a la Copa Saporta, i arriba a la final davant el Benetton de Treviso italià.[12] Aquesta mateixa temporada es va fitxar a un dels jugadors més estimats per l'afició: Bernard Hopkins.[12]

Durant la temporada 1999/2000 el Pamesa quedà subcampió de la Copa del Rei, perdent la final davant el CB Estudiantes de Madrid.[13]

Dècada del 2000

[modifica]
Quintet inicial de l'aleshores Pamesa València al partit que disputaren contra el DKV Joventut al Pavelló Olímpic de Badalona durant la lliga ACB 2008/09.

Durant la temporada 2000/2001 el club decideix canviar de rumb i nomena entrenador a Luis Casimiro, que va substituir a Miki Vukovic després de 5 temporades al club. Casimiro va estar dues temporades al club i el seu èxit més gran va ser el subcampionat de la Copa Saporta de la temporada 2001/2002.

La temporada 2002/2003 es va fitxar com a entrenador a Paco Olmos i es va fer un salt de qualitat en la plantilla fitxant a jugadors de gran nivell internacional com Fabricio Oberto, Dejan Tomasevic o Alejandro Montecchia. Aquesta és, fins al moment, la millor temporada de la història del Pamesa. S'aconsegueix guanyar el primer títol europeu de la història per al club, la Copa ULEB, derrotant en els dos partits de la final al KK Krka Novo Mesto d'Eslovènia aconseguint la classificació per a l'Eurolliga per primera vegada. A l'ACB, es va aconseguir arribar a la final dels playoffs, perdent davant el FC Barcelona per 3-0.

Per a la temporada 2003/2004, es va fitxar a Antoine Rigaudeau per a afrontar amb garanties l'Eurolliga i l'equip arribà al Top 16, però va acabar perdent les possibilitats de classificar-se a la final four per culpa de no presentar-se a Tel-Aviv amb por que pogués haver-hi un possible atemptat. A l'ACB, l'equip quedà tercer de la lliga regular i va perdre a la primera ronda dels playoffs enfront l'Unicaja de Màlaga.

Les dues temporades següents van ser autèntics fracassos. Es va nomenar Director Esportiu a Víctor Sendra per a afrontar la campanya 2004/2005. AL començament de la pretemporada es va cessar a Paco Olmos del seu lloc i es va fitxar a Pablo Laso com a entrenador. A la plantilla del Pamesa es van unir fitxatges com el d'Igor Rakocevik. Abans de les semifinals de la Copa ULEB, va ser destituït Laso, nomenant tècnic a Chechu Mulero. La temporada finalitzà amb l'equip quedant fora de playoff després de 7 temporades seguides classificant-s'hi i sense jugar a Europa. Aquesta temporada va estar marcada per nombroses lesions.

Per a la temporada 2005/2006 es va canviar per complet la plantilla, quedant només dos jugadors de l'any anterior, Víctor Luengo i Óscar Yebra. Es van fitxar jugadors com Vule Avdalovic o Dimos Dikudis i a l'entrenador Ricard Casas. La primera volta de la lliga va ser positiva, quedant cap de sèrie per a la Copa del Rei de Bàsquet, competició en la qual quedà subcampió. La segona volta de l'ACB va ser dolentíssima quant a resultats i això va fer que el club no es classifiqués per als playoffs per segon any consecutiu. La temporada va estar marcada pels constants canvis en la plantilles, sobretot en els de no comunitaris.

Entrenadors

[modifica]

Planter

[modifica]
Imatge de la presentació d'Oliver Lafayette i Romain Sato com a jugadors del València Basket.

El València BC té en l'actualitat una de les millors pedreres d'Espanya de bàsquet, amb contactes en els equips del Sedesa Llíria, Pamesa Castelló i amb el Pamesa València-UPV de la lliga EBA. Té equips des de la modalitat de "baby" fins a l'equip que té a la lliga EBA.

Víctor Luengo i Pere Llompart van ser dos dels jugadors més destacats que han sortit d'aquest planter, que té la seua seu i juga els seus partits en un pavelló més petit adjunt al pavelló Font de Sant Lluís, encara que la seua entrada es troba a la part posterior del pavelló.

El primer jugador valencià en jugar a l'NBA, l'aler de 2,05 metres Víctor Claver, va sorgir del planter del València Basket.

Equip femení

[modifica]

El mes de maig de 2012 es va anunciar la desaparició de l'equip professional del Ros Casares, històric equip valencià que militava a la màxima categoria espanyola i que havia arribat a ser campió de l'Eurolliga. Els equips no professionals van seguir competint fins que i que a la temporada 2014-15 acabarien integrant-se al València Basket.[14] En el mes d'abril de 2018 recupera la màxima categoria del bàsquet femení nacional.[15]

Historial [16][17]

[modifica]
Temp. Lliga Copa Competició Europea Altres
N Lliga Pos. Lliga Regular Play-Off
Pos. V-D V-D Resultat N Competició Resultat SC LC
1986-87
2
1a Divisió B
19
7 (grup Parell)
10-12
4-8
fase clas.
1987-88
2
1a Divisió B
Augment8
3 (grup B)
20-16
4-3
QF
1988-89
1
ACB
16
4 (grup II)
12-24
0-3
Clas
Primera Ronda (16F)
1989-90
1
ACB
10
2 (grup III)
24-12
3-0
Clas.
Vuitens de Final
1990-91
1
ACB
9
12
15-19
3-3
VF i Clas.
Segona Ronda (16F)
1991-92
1
ACB
9
9
18-16
2-4
VF i Clas.
Segona Ronda (16F)
1992-93
1
ACB
10
7
18-13
1-2
VF
Segona Ronda (16F)
1993-94
1
ACB
12
11
14-14
1-3
El. Clas. i VF
Primera Ronda
1994-95
1
ACB
Disminució19
18
15-23
1-3
Perm.
Fase prèvia de Grups
1995-96
2
EBA
Augment2
2 (conf. Est)
22-8
8-3
F
1996-97
1
ACB
11
11
17-17
1997-98
1
ACB
7
7
20-14
1-3
QF
Campió
1998-99
1
ACB
6
6
18-16
2-3
QF
Quarts de final
2
Copa Saporta
Finalista
1999-00
1
ACB
6
6
20-14
0-3
QF
Finalista
2
Copa Saporta
Quarts de Final
2000-01
1
ACB
5
5
22-12
1-3
QF
Semifinals
2
Copa Saporta
Semifinals
2001-02
1
ACB
6
5
21-13
1-3
QF
Quarts de Final
2
Copa Saporta
Finalista
2002-03
1
ACB
2
2
26-8
6-5
F
Semifinals
2
Copa ULEB
Campió
2003-04
1
ACB
5
3
23-11
2-3
QF
Quarts de Final
1
Eurolliga
Segona Fase de Grups
2004-05
1
ACB
9
9
18-16
Semifinals
2
Copa ULEB
Semifinals
F
2005-06
1
ACB
9
9
16-18
Finalista
C
2006-07
1
ACB
7
7
19-15
1-3
QF
F
2007-08
1
ACB
6
5
22-12
1-2
QF
Quarts de Final
2
Copa ULEB
Quarts de Final
C
2008-09
1
ACB
7
7
16-16
0-2
QF
Quarts de Final
2
Eurocup
Quarts de Final
C
2009-10
1
ACB
5
4
23-11
0-2
QF
Semifinals
2
Eurocup
Campió
C
2010-11
1
ACB
5
3
24-10
0-2
QF
Semifinals
1
Eurolliga
Quarts de Final
F
C
2011-12
1
ACB
4
4
20-14
3-4
SF
2
Eurocup
Finalista
F
2012-13
1
ACB
6
4
22-12
1-2
QF
Finalista
2
Eurocup
Semifinals
SF
2013-14
1
ACB
3
2
30-4
4-4
SF
Semifinals
2
Eurocup
Campió
2014-15
1
ACB
4
5
20–14
3–4
SF
Quarts de Final
1
Eurolliga
Fase de Grups
SF
2
Eurocup
Quarts de Final
2015-16
1
ACB
3
3
28-6
3-3
SF
Quarts de Final
2
Eurocup
Segona Fase de Grups
2016-17
1
ACB
1
3
23-9
8-3
C
Finalista
2
Eurocup
Finalista
2017-18 1 ACB
5
4
22-12
1-2
QF
Quarts de final
1
Eurolliga
Novè
 C

Plantilla

[modifica]

Plantilles anteriors

[modifica]

Palmarès

[modifica]

Campionats nacionals

[modifica]

Campionats internacionals

[modifica]

Campionats valencians

[modifica]

Distincions

[modifica]
Samarreta de Matt Nielsen, MVP de la final d'Eurocup de 2010.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El València Basket compleix 35 anys». À Punt, 15-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-15. [Consulta: 15 juliol 2021].
  2. ↑ «¡¡¡Valencia Basket, campeón de Liga!!!». Superdeporte, 16-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-17 [Consulta: 16 juny 2017].
  3. ↑ Pamesa deja de ser el patrocinador del Valencia Basket tras 23 años Arxivat 2009-09-06 a Wayback Machine. notícia a El Mundo el 3 de juliol de 2009 (castellà)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Martí i Salas, 2017, p. 8.
  5. ↑ 5,0 5,1 Martí i Salas, 2017, p. 9.
  6. ↑ Martí i Salas, 2017, p. 19.
  7. ↑ Martí i Salas, 2017, p. 21.
  8. ↑ Martí i Salas, 2017, p. 30.
  9. ↑ Martí i Salas, 2017, p. 52.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Martí i Salas, 2017, p. 56.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Martí i Salas, 2017, p. 68.
  12. ↑ 12,0 12,1 Martí i Salas, 2017, p. 72.
  13. ↑ Martí i Salas, 2017, p. 79.
  14. ↑ «El Ros Casares se integra en el Valencia Basket y aporta nueve equipos femeninos» (en castellà). ABC, 16-05-2014 [Consulta: 20 gener 2019]. Arxivat 21 de gener 2019 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Mucho más que un ascenso» (en castellà). Las provincias, 30-04-2018 [Consulta: 20 gener 2019]. Arxivat 21 de gener 2019 a Wayback Machine.
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.acb.com Arxivat 2010-12-03 a Wayback Machine.
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.linguasport.com/index_z.htm Arxivat 2016-12-28 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: València Basket Club
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=València_Basket_Club&oldid=34136679»