Vuagnatita
 Vuagnatita | |
|---|---|
| Fórmula química | CaAlSiO₄(OH) |
| Epònim | Marc Vuagnat (en)   |
| Localitat tipus | Bögürtlencik Tepe, Doganbaba, Muntanyes del Taure, Província de Burdur, Turquia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.60 |
| Dana | 52.4.2.2 |
| Heys | 16.9.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,05Å; b = 8,54Å; c = 5,68Å; |
| Color | incolor, blau clar, bronze |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 nβ = 1,725 nγ = 1,730 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Angle 2V | mesurat: 48°, calculat: 46° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Impureses comunes | H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-007 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Vgn |
| Referències | [1] |
La vuagnatita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Va ser descoberta l'any 1975 a Bögürtlencik Tepe, Província de Burdur, a Turquia i rep el seu nom en honor de Marc Bernard Vuagnat (1922 -), professor de geologia de la Universitat de Ginebra.
Característiques
[modifica]La vuagnatita és un nesosilicat de fórmula química CaAlSiO₄(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls prismàtics molt modificats de fins a 3 mm, allargats al llarg de [001] o [100].[2] El seu color varia d'incolor a blau clar o bronze. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vuagnatita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
[modifica]La vuagnatita ha estat trobada en dics rodingititzats de gabre pegmatític anortosític que tallen transversalment harzburgita-serpentina en una ofiolita (Muntanyes del Taure, Turquia); i en dics de metagabres rodingititzats en peridotita serpentinitzada (Red Mountain, Califòrnia, Estats Units). Aquestes troballes suggereixen que la formació de la vuagnatita ocorre en condicions de temperatura relativament baixa i alta pressió.[2]
La vuagnatita ha estat trobada al Russian River, Cloverdale, Comtat de Sonoma i a la mina Copper King, Red Mountain, Comtat de Mendocino, a Califòrnia, Estats Units; a Kōchi, Shikoku i Mie, Kinki, Honshu, al Japó; a Livingstone Range, Illa del Sud, a Nova Zelanda; a la mina Wessels, Hotazel, Cap Septentrional, Sud-àfrica i a Bögürtlencik Tepe, Doganbaba, Muntanyes del Taure, Província de Burdur, a Turquia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: chantalita, prehnita, grossulària, vesuvianita, clorita, coure natiu i calcocita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Vuagnatita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vuagnatita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 25 octubre 2016].