Vici
 Alegoria de la Virtut i el Vici de Veroneses | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Vici és tota aquella pràctica o hàbit que es considera immoral o degradant en una societat. Amb menys freqüència, la paraula també pot referir-se a una falta, a un defecte, a una malaltia o només a un mal hàbit, però per suposat, en cap d'aquests casos l'ús de la paraula pot considerar-se objectiva i imparcial.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Una necessitat de la qual es fa un plaer, s'anomena un vici.[1]
Francesc Pujols per ell mateix, 1967. — Francesc Pujols
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A la vellesa, tots els vicis s'agarra.[2]
- Ase vell, carregat de vicis.[2]
- Bon exercici, cura de tot vici.[2]
- Contra el vici de pidolar, hi ha la virtut de no donar.[2]
- Costa més mantenir un vici que donar carrera a un infant.[3]
- Costa més alimentar un vici que dos fills.[2]
- El lleure és la causa de tots el vicis.[2]
- El mal de vici porta a l'hospici.[2]
- El que no tinga diners, que no mantinga vicis.[2]
- El que té diners, té vicis.[2]
- El vici, duu al precipici.[2]
- Els vicis no necessiten mestre.[2]
- Els vicis no s'han de deixar créixer.[2]
- Jovenesa viciosa, vellesa penosa.[2]
- L'ira és un vici, que fa perdre el judici.[2]
- La sang s'hereta i el vici s'apega.[2]
- La temprança allarga la vida, el vici l'escurça.[2]
- La virtut va coronada de flors; el vici, d'espines i dolors[2]
- Vici arrelat, tard arrancat.[3]
- Vicis i disgusts maten molta gent.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Bladé Desumvila, Artur. Francesc Pujols per ell mateix. Pòrtic: Barcelona, 1967.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vici». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.