classa

Occitan

Etimologia

Del latin classis.

Prononciacion

/'klaso̞/, /'klaso̞/

Sillabas

clas|sa

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
classa	classas
['klaso̞]	['klaso̞s]

classa femenin

1. (nom collectiu) Grop partejant unas proprietats.
   1. (educacion) Ensemble d’escolans seguissent abitualament las leiçons ensemble.
   2. (sociologia) Classa sociala.
   3. (matematicas) Nocion generalizant la nocion d’ensemble.
   4. (matematicas) Sosensemble de totes los elements equivalents entre eles, segon una relacion d’equivaléncia precizada.
   5. (estatisticas) Interval de valors.
   6. (programacion orientada objècte) Estructura e definicion d’objècte partejant unas proprietats : los atributs (constantas, variablas ou metòdes).
   7. (biologia) (classificacion filogenetica) Nivèl de subdivision de la classificacion dels èssers vivents. Una classa es inclusida dins un embrancament e conten d'òrdres.
   8. (militar) Una classa de conscrits es l’ensemble dels joves apelats nascut la meteissa annada. Al plural, lo periòde d’instruction e de formacion militara.
2. Grade o reng que se dona a de personas o de causas segon los importància o lor prètz.
3. Division, nivèl d’ensenhament dins un establiment escolar.
4. (educacion) Ensenhament, leiçon donada a l’escòla.
   • Far (la) classa : ensenhar
5. (educacion) Ensemble dels escolans d’una meteissa classa.
6. (educacion) (metonimia) Sala per far las leiçons dins una escòla.

Traduccions

alemand: Klasse (de) anglés: class (en) catalan: classe (ca) espanhòl: clase (es)

francés: classe (fr) italian: polonés: portugués:

Forma de vèrb

classa

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de classar.
2. Segonda perosna del singular de l'imperatiu afirmatiu de classar.

Francés

Prononciacion

/klasa/, /klasa/

Forma de vèrb

classa

1. Tresena persona del singular del preterit de classar.