Domus de Janas
Articulu in nugoresu
Sas domus de janas sun istruttùras vulnerarias iscavàdas in sa rocca. Sun tipicas de s'isula de Sardigna. Su favèddu anticu "jana" bòlet nàrrer "fada", mancàri chi carchi istudiosu facat riferimentu a Diana. In sardu si nàran fìntzas "forrus", "forreddus" o "concheddas". A s'ispìssu sun tottus a pàre, una a costàzu de s'attera, fachènde de custa manèra autenticas necropolis de sutt' 'e terra, chind unu curridòrju a comùne e un'anticàmara, chi a s'ispìssu est manna e a bòveda arta.
Si crèdet chi sìan de sa curtura de Otieri, isvilupàda in su Neoliticu, chi dae tando aìat cambiàu radicalmente sa vida de sa sotziedade sarda. Cussa curtura fit pròpia de massàjos, e sa religione issòro si assimizàbat a cussa de sas ìsulas Tzìclades.
De domus de janas si nde pòden atzapàre pèri tottu sa Sardigna, in ube bi nd'at prus de 2400, mancàri chi medas sìan galu in sutt' 'e terra. B'at evidentzia chi fin fravicàdas tra su millènniu de IV e III a.C. In sa bidda de Sèddini si pòdet bìer su numeru prus mannu, chi est bènniu a èsser unu museu etnograficu.
Architettura
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Sas gruttas mortuarjas las iscavàban una a costàzu de s'attera, a manèra de nde fàcher una necropoli, in sos palìnzos dae ube ch'essìat a pìzu rocca viva. Mancàri chi si nde atzàpen pèri tottu su Mar' 'e Mesu, sas domus de janas sardas sun de cussideràre a bànda dae sas atteras pro s'architettura cuidàda e contipizòsa issòro, gòi puru pro sas decoradùras, chi dàen un'idea de sa vida in s'isula de unos 1500 annos fàchet.
Si pòden bìer, pro esèmpiu, gruttas a forma de pinnètta tunda a bòveda conica, ma inclinàda, e un'istàntzia rettangulare chi tènet jannas e bentànas. In sos muros bi disinnàban a minùdu simbulos de magìa, chi simbulizàban còrros de tràu, ispirales e atteros disìnnos geometricos.