avenc

Potser volíeu: avenç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈβɛŋ/
	balear /əˈvəŋk/, /əˈvɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /aˈβeŋ/
	valencià /aˈveŋk/, /aˈβeŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: D’origen preromà incert, d’una arrel potser gàl·lica *abinko- ‎(«cavitat subterrània on s'ajunten corrents d'aigua»), d’un cèltic *abonā ‎(«aigua»), en darrera instància del protoindoeuropeu *h₂ékʷeh₂ ‎(«aigua»), segle XI. Cognat de l’occità avenc.

Nom

avenc m. ‎(plural avencs)

1. Cavitat natural del terreny on predomina el component vertical o està molt inclinada.

Sinònims

• bòfia, gorja

Traduccions

Traduccions

• Anglès: chasm ^(en)
• Castellà: sima ^(es) f.
• Francès: gouffre ^(fr) m.
• Italià: abisso ^(it)
• Occità: avenc ^(oc) m.

Verb

avenc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avenir.
2. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avencar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·venc (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot
• Glossari de Termes Ambientals, Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996, p. 41. ISBN 84-88715-60-9