Vés al contingut

ablatiu

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ə.βɫəˈtiw/, occidental /a.bɫaˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí ablativus format per la preposició ab- ‎(«des de»), ferō ‎(«portar») i el sufix -ivus ‎(«qualitat de»).

ablatiu m. ‎(plural ablatius)

  1. Cas gramatical que adopta una paraula que expressa procedència de lloc o de temps.
    L. Catilina nobili genere natus est.
    En llatí: L. Catilina va néixer en una família noble (nobili genere són les formes ablatives de nobilis i genus respectivament.)
    poika tulee vuorelta
    en finès, el noi ve de la muntanya (vuorelta és l'ablatiu de vuori, muntanya)
    Bilbotik etorri naiz.
    En basc: Vinc de Bilbao.
  2. També és la forma que adopta una paraula que fa la funció de complement instrumental.
    Gladiator gladio pugnat.
    En llatí: El gladiador lluita amb l'espasa.
  3. Expressant complement circumstancial de companyia.
    Pax vobiscum.
    En llatí: La pau sigui amb vosaltres.
  4. Expressant complement circumstancial de manera.
    Ea amicitiam cum diligentia colit.
    En llatí: Ella manté l'amistat amb cura.
  5. Expressant complement circumstancial de quantitat.
    Sol multis partibus maior est terra.
    En llatí: El sol és moltes vegades major que la Terra.

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

ablatiu m. ‎(femení ablativa, plural masculí ablatius, plural femení ablatives)

  1. Cas gramatical de l'ablatiu.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·bla·tiu (3)
  • Anagrama: abaltiu

Vegeu també

[modifica]