beneït

Potser volíeu: beneit, Beneit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bə.nəˈit/, occidental /be.neˈit/
• Rimes: -it
• Etimologia: De beneir.

Nom

beneït m. ‎(plural beneïts, femení beneïda)

1. Persona bona.
2. (obsolet) Forma alternativa de beneit ‎(«ximple, babau»).

Adjectiu

beneït m. ‎(femení beneïda, plural masculí beneïts, plural femení beneïdes)

1. (obsolet) Forma alternativa de beneit ‎(«ximple, babau»).

Verb

beneït

1. Participi masculí singular del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·ït (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB