Vés al contingut

estrafer

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /əs.tɾəˈfe/
Occidental:  nord-occidental /es.tɾaˈfe/
valencià /es.tɾaˈfeɾ/, /es.tɾaˈfe/
Informal:  nord-occidental /as.tɾaˈfe/

Verb

[modifica]

estrafer trans.

  1. Canviar alguna cosa perquè no sigui reconeguda o que sembli pertànyer a un altre.
    «No demano gran cosa: / poder parlar sense estrafer la veu.» (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps)
  2. Imitar maldestrament una altra persona o un tret seu.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: estrafaig, estrafà, estrafem

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·tra·fer (3)

Vegeu també

[modifica]