Vés al contingut

historio

De Viccionari
Potser volíeu: historió, historío

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /is.tuˈɾi.u/, occidental /is.toˈɾi.o/
  • Rimes: -io

Verb

[modifica]

historio

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de historiar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: his·to·ri·o (4)

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /isˈto.ɾjo/, meridional /ihˈto.ɾjo/
Americà: alt /isˈto.ɾjo/, baix /ihˈto.ɾjo/

Verb

[modifica]

historio

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb historiar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: his·to·rio (3)

Esperanto

[modifica]
  • Pronúncia(i): /hi.stoˈri.o/
  • Etimologia: De l'arrel √histori i la desinència -o.

historio ‎(acusatiu historion, plural historioj, plural acusatiu historiojn)

  1. història

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre historio

Polonès

[modifica]
  • Pronúncia: /xisˈtɔ.rjɔ/

historio

  1. vocatiu singular de historia

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: hi·sto·rio (3)