plano

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈpɫa.nu/, occidental /ˈpɫa.no/
• Rimes: -ano

Verb

plano

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de planar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpla.no/
• Rimes: -ano
• Etimologia: [1] Cultisme del llatí plānus, doblet del patrimonial llano.
• Etimologia: [2] Del francès plan, de planter ‎(«plantar»). Doblet de plan.

Adjectiu

plano m. ‎(femení plana, plural masculí planos, plural femení planas)

1. pla

Sinònims

• llano, liso

Nom

plano m. ‎(plural planos)

1. pla, plànol

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·no (2)