vengo

Català

Verb

vengo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vendre.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈbeŋ.ɡo\
• Rimes: -enɡo

Verb

vengo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb venir

Italià

Verb

vengo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de venire