Hainita-(Y)

Hainita-(Y)
Fórmula química	Na₂Ca₄(Y,REE)Ti(Si₂O₇)₂OF₃
Epònim	muntanyes Jizera
Localitat tipus	Mont Hohe Hain, Regió de Liberec, República Txeca
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.22
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.22
Dana	56.2.4.9
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,594 Å; b = 5,702 Å; c = 7,288 Å; α = 89,89(4)°; β = 101,09(4)°; γ = 101,17(4)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	groc-vi, groc mel; blanc llet, marronós, rosa clar
Macles	on {100}
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,157a3,391 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,663(2) nβ = 1,664(2) nγ = 1,675(2)
Birefringència	δ = 0,012
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 30° a 45°, calculat: 33,7°
Dispersió òptica	relatively strong (r > v)
Impureses comunes	Mn, Ce, La, Fe, Nb, Ta, Al
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2016 s.p.
Símbol	Hai-Y
Referències

La hainita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom de la seva localitat tipus, els monts Hain, més el sufix "-(Y)" degut al domini de l'itri en la composició. Va ser descrit per primera vegada per Josef Blumrich el 1893 amb el nom de hainita. El nom va ser canviar per l'IMA el 2016 a l'actual.

Característiques

La hainita-(Y) és un silicat de fórmula química Na₂Ca₄(Y,REE)Ti(Si₂O₇)₂OF₃. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1893. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hainita-(Y) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Hohe Hain, a la regió de Liberec (República Txeca). Dins del mateix país encara ha estat trobada també al mont Želenický, a la regió d'Ústí nad Labem. També ha estat descrita a Dinamarca, Noruega, Itàlia, Líbia, el Marroc, Rússia i el Brasil.