Vés al contingut

Xkatulkalita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralXkatulkalita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa₂Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)₂O₂(FO)(H₂O)₄(H₂O)₃
Epònimlloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPegmatita Xkatulka, Mina Umbozero, Mont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.50
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.50 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,4638(19) Å; b = 7,161(3) Å; c = 15,573(6) Å; β = 95,750(9)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp2/m
Colorincolor a blanc-plata, groc, rosa clar, blanc cremós
Exfoliacióperfecta en {100} i micàcia {001}
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssorcerosa, nacrada
Densitat2,70 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,608 nβ = 1,630 nγ = 1,660
Birefringènciaδ = 0,052
Angle 2Vmesurat: 82° (1), calculat: 84°
Dispersió òpticar < v moderada
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1993-058
Any d'aprovació1993
SímbolSkk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La xkatulkalita[2] és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom de la pegmatita Xkatulka, a Rússia, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La xkatulkalita és un silicat de fórmula química Na₂Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)₂O₂(FO)(H₂O)₄(H₂O)₃, sent aquesta fórmula redefinida l'any 2022.[3] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993, i la primera publicació data del 1996. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la xkatulkalita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Pegmatita Xkatulka, Mina Umbozero, Mont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia

Referències

[modifica]
  1. «Shkatulkalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  3. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 68». European Journal of Mineralogy, 34, 5, 31-08-2022, pàg. 385–391. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-385-2022 [Consulta: 23 setembre 2022].