Vés al contingut

Ptialisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:56, 24 juny 2021 amb l'última edició de Flamenc (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Ptialisme,[1] sialisme[2], hipersialosi[3] o ptialorrea[4] és un terme medical per a indicar la secreció salival exagerada.

Es un símtoma –en humans com en bestiam– entre d'altres d'intoxicació per l'inspiració de gasos mercúrics (molt comú en treballadors de les mines)[5] o per la consumició de baies i fulles de cèstrum groc i altres espècies de cèstrum.[6] o com a reacció adversa de medicaments tals com aripiprazol, clozapina, pilocarpina, ketamina, clorat de potassi, risperidona i piridostigmina.[7] També pot ser provocat per mercuri i els seus composts,[8] coure, organofosfats, arsènic, nicotina i tal·li[7] o com a reacció al al·lergogens de la processionària del pi.[9]

Referències

  1. «Ptialisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ptialisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «ptialisme». A: Diccionari de veterinària i ramaderia. Barcelona: TERMCAT centre de terminologia, 2013 (Diccionaris en Línia). 
  4. «Ptialisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Vives, Vicens. «La construcció d'un règim liberal a Catalunya i Espanya». A: Nou Polis 4. Ciències socials, història. 
  6. «BVL - Stofflisten des Bundes und der Bundesländer - Pflanzenliste Einträge A-K, 2. Auflage» (en alemany). Bundesamt für Verbraucherschutz und Lebensmittelsichercheit (Ministeri federal per a la protecció dels consumidors i la seguretat alimentària). [Consulta: 23 juny 2021].
  7. 7,0 7,1 Brownfield, Erica. «Hypersalivation» (en anglès). Medscape, 19-05-2004. [Consulta: 24 juny 2021].
  8. Séculi i Brillas, José «El tractament de la rabia i el mercuri». Gimbernat, 1988, pàg. 307-314.
  9. «La processionària del pí». Veterinariament. [Consulta: 24 juny 2021].

Bibliografia

  • Armangué i Tuset, Josep. Cas de diabetis salival : ptialisme crònic permanent. Barcelona: Llibreria Catalana, 1934.