Ànec collverd
Anas platyrhynchos  | |
|---|---|
 Femella (esquerra) i mascle (dreta) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,88 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680186 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Anas |
| Espècie | Anas platyrhynchos Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | Parc Nacional de Kaziranga, Reserva d'Asan, Reserva del Tigre de Buxa, Santuari Kyongnosla, Santuari Pani Dihing, Parc Nacional de Nameri, llac Thol, Petit Rann de Kachchh, Purbasthali, Sunderbans Wildlife National Park, Parc nacional de Jaldapara, Dzuluk, Llac Khecheopalri, llac Loktak, Selva humida de Dehing-Patkai, Maguri Motapung Beel, Parc Nacional de Manas, Parc Nacional d'Orang, Dipor Bil, parc nacional de Dibru-Saikhowa, Santuari Pobitora, Digholi Beel, Kokilamukh Beel, Majuli i Central Park
|
L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques.
Morfologia
[modifica]- La femella i l'immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d'aquí el nom).
- Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle.
- El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'època d'aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
- És el més gran i comú dels ànecs europeus.[1]
Llista de subespècies
[modifica]S'han descrit molt poques subespècies a la natura:
- Anas platyrhynchos platyrhynchos a la qual pertany la major part de la població.
- Anas platyrhynchos conboschas, Brehm, CL, 1831. De Grenlàndia.
- Anas platyrhynchos diazi, Ridgway, 1886. De Mèxic.
- Anas platyrhynchos platyrhynchos
- Anas platyrhynchos domesticus o ànec xerraire.[2]
- Ànnera mallorquina?
Alimentació
[modifica]Són omnívors però en la seva alimentació tenen més importància les plantes (sobretot les terrestres) que en la d'altres ànecs.[3]
Referències
[modifica]- ↑ SAUER, F. Aves acuáticas Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Wasservögel Múnic, 1982)
- ↑ Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
- ↑ RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: los patos. Barcelona, 1978. Ed. Marín
Enllaços externs
[modifica]
- SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Ànec collverd Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.. Mapes de distribució.