Vés al contingut

Òpera rock

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gènere musicalÒpera rock
OrigenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Creació1967 Modifica el valor a Wikidata
Part demusical i rock Modifica el valor a Wikidata

Una òpera rock és un gènere musical nascut al segle xx. El concepte pot tenir dues accepcions:

  • Un argument literari totalment o parcialment musicat que s'escenifica (en teatre o cinema) o no, cantant amb acompanyament instrumental, i amb els elements escènics habituals del teatre i del cinema (decoracions, vestuari) en el cas que s'escenifiqui. Difereix de l'òpera clàssica en el fet que l'estil musical emprat és música rock, heavy metal o d'altres. L'estil vocal pot ser el propi del rock, de l'òpera clàssica, del teatre musical, o qualsevol altre.

O bé:

  • Un àlbum musical que presenta una història explicada en parts: les cançons, a manera de seccions. Una òpera rock es diferencia d'un àlbum de rock convencional, en què generalment aquest inclou cançons que no estan unides per un tema comú. Una òpera rock és similar a un àlbum conceptual, encara que aquest últim només podrà crear un estat d'ànim o mantenir un tema. Moltes vegades es fan servir cançons cícliques.

Orígens

[modifica]

L'edició del 4 de juliol del 1966 de la revista RPM (publicada a Toronto) diu que "Bruce Cockburn i William Hawkins estan treballant en una òpera rock, sota la premissa que per a escriure només cal 'alguna cosa a dir'". L'òpera rock de Cockburn i Hawkins sembla que no fou acabada, encara que alguns temes del projecte poden ser dels que formen part de l'àlbum del 1968 de Cockburn i Hawkins: Christopher's Movie Matinee.

Per altra banda, el terme òpera rock pot haver estat originat en una reunió entre Pete Townshend, guitarrista de The Who, i uns quants amics seus aquell mateix any. Diuen que Townshend va enregistrar una cinta de tipus còmic per als seus amics anomenada Gratis Amatis, i un d'aquests amics feu el comentari que aquella cançó singular era una 'òpera rock' (Kit Lambert, co-manager i productor de the Who, diuen que va exclamar: "Now there's an idea!"). Aquell any van publicar el seu primer intent d'òpera rock, el tema A Quick One, While He's Away de l'àlbum A Quick One.

The Who van pensar que en un disc, cada cançó no havia d'explicar una història diferent, per la qual cosa van idear una òpera rock, on tot el disc en complet contava una història. Això va donar lloc a Tommy, la primera òpera rock a popularitzar-se. Tot i això, la primera òpera rock pròpiament dita de la història va ser SF Sorrow dels Pretty Things, que es van avançar als Who en publicar aquest tipus de discs. A causa de la gran fama de The Who encara molts segueixen creient que va ser Tommy la primera òpera rock. Tot i que Pete Townshend reconeix que va utilitzar algunes idees de SF Sorrow, el projecte Tommy havia nascut molt abans.

Sens dubte, l'òpera rock mundialment més coneguda de tots els temps serà Jesus Christ Superstar, amb música d'Andrew Lloyd Webber i llibret de Tim Rice, que fou enregistrada com a àlbum conceptual el 1970. L'any 1971 seria escenificada al teatre, i el 1973 fou portada al cinema de la mà del director Norman Jewison.

Òperes rock notables

[modifica]

Dècada dels 60

[modifica]

Dècada dels 70

[modifica]

Dècada dels 80

[modifica]

Dècada dels 90

[modifica]

Dècada dels 2000

[modifica]

Òpera rock catalana

[modifica]
  • La punyalada, basada en la novel·la homònima de Marià Vayreda. Estrenada el juny del 2009,[1] i concebuda als anys vuitanta pels seus autors: Jordi Cos, Jeroni Pagan i Josep Maria Vaqué, inspirats per Jesus Christ Superstar. L'obra ens situa a finals del segle xix a la Garrotxa. Dos excombatents carlins i amics de la infantesa, l'Albert i l'Ibo, tornen a casa per refer les seves vides. L'Albert, inicialment, ho aconsegueix mentre que l'Ibo esdevé un assassí com a cabdill dels bandolers de la comarca. Enfrontats a mort per la passió a una dona, ens expressen els instints més primaris i alhora l'amor més sublim vers la Coralí, que se sent fatalment enamorada de tots dos.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]