149 aC

149 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	149 aC (cxlix aC)
Islàmic	794 aH – 793 aH
Xinès	2548 – 2549
Hebreu	3612 – 3613
Calendaris hindús	-93 – -92 (Vikram Samvat) 2953 – 2954 (Kali Yuga)
Persa	770 BP – 769 BP
Armeni	-
Rúnic	102
Ab urbe condita	605
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
170 aC 160 aC 150 aC - 140 aC - 130 aC 120 aC 110 aC
Anys
152 aC 151 aC 150 aC - 149 aC - 148 aC 147 aC 146 aC

El 149 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Manili i Censorí o també any 605 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «149 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.

Esdeveniments

Àsia Menor

• Amb l'ajuda de Roma, Nicomedes II enderroca el seu pare Prúsies II i es proclama rei de Bitínia.
• Inici del regnat de Tigranes I rei d'Armènia.

Regne de Macedònia

• Andrisc, un aventurer que pretenia ser el fill bastard de Perseu de Macedònia, i a qui Demetri I Soter (161 aC-150 aC) havia enviar presoner a Roma, s'escapa cap a Macedònia, on troba molts partidaris, i ajudat per voluntaris tracis, s'apodera de bona part de Macedònia i adopta el nom de Filip. Derrota el pretor Publi Juvenci i es fa coronar rei. El seu regnat està marcat per innumerables crueltats i no dura gaire més d'un any.

República Romana

• Aquest any són elegits cònsols Marc Manili i Luci Marci Censorí.
• Luci Calpurni Pisó Frugi és tribú de la plebs i proposa la llei contra l'extorsió a les províncies anomenada Lex Calpurnia de Repetundis.

Cartago

• S'inicia la Tercera guerra púnica. En el seu mandat els dos cònsols dirigeixen les operacions contra Cartago i incendien la flota cartaginesa a la vista de la ciutat. El comandament de l'exèrcit el té Manili i el de la flota Censorí, que és el portaveu en les converses amb els cartaginesos. Quan aquests refusen acomplir les exigències romanes (que incloïen abandonar Cartago i construir una altra ciutat a més de 15 km de la costa) els dos cònsols inicien el setge de la ciutat, però Censorí torna aviat a Roma per dirigir els comicis i deixa la direcció de les operacions en mans del seu col·lega.
• S'inicia el setge de Cartago.
• Manili escriu als aqueus demanant que li enviïn a Polibi a Lilibèon, perquè el necessita. Però quan arriba a Còrcira, Polibi rep una carta dels cònsols, que l'informen de que els cartaginesos han lliurat hostatges, i que estan disposats a obeir els romans. Com que creuen que la guerra s'ha acabat, ja no necessiten els seus serveis. Polibi torna a Grècia.

Necrològiques

• Cató el Censor, consol romà. Abans de morir encara dirigeix l'acusació contra Sulpici Galba que havia assassinat lusitans després d'haver-se rendit i n'havia venut d'altres com a esclaus. Galba es justifica dient que els lusitans s'havien rendit com a part d'un pla per atacar de sobte.
• Prúsies II, rei de Bitínia. Quan el seu fill Nicomedes, amb suport de Pèrgam, es presenta a Bitínia, part del país li dona suport. Prúsies queda tancat a la ciutat de Nicomèdia i els seus habitants obren les portes. Prúsies mor assassinat al temple de Júpiter on s'havia refugiat, segons Apià.