406 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 406 aC (cdvi aC) |
Islàmic | 1059 aH – 1058 aH |
Xinès | 2291 – 2292 |
Hebreu | 3355 – 3356 |
Calendaris hindús | -350 – -349 (Vikram Samvat) 2696 – 2697 (Kali Yuga) |
Persa | 1027 BP – 1026 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -155 |
Ab urbe condita | 348 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
430 aC 420 aC 410 aC - 400 aC - 390 aC 380 aC 370 aC | |
Anys | |
409 aC 408 aC 407 aC - 406 aC - 405 aC 404 aC 403 aC |
El 406 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 348 Ab urbe condita (de la fundació de Roma).
Esdeveniments
[modifica]- S'acaba la construcció de l'Erectèon, situat al nord de l'Acròpoli d'Atenes.[1]
- Gran derrota dels volscs a mans romanes.[2]
- Batalla naval de les Arginuses. Un conjunt de 150 naus ateneses van derrotar a la flota espartana en aigües de les illes Arginuses (agost), batalla en la qual va morir Cal·licràtides i els espartans van perdre 70 naus.[3]
- Nova ofensiva de Cartago contra Sicília. El general cartaginès Himilcó, va assetjar Acragant, la va ocupar i saquejar. Els seus habitants es van refugiar a Gela.[4]
- Eurípides escriu la tragèdia Les Bacants.[5]
- Primera referència específica als foners balears, durant el setge d'Acragant (Sicília), amb els exèrcits de Cartago.[6]
- A Roma van ser elegits tribuns amb potestat consular: Publi Corneli Rútil Cos, Gneu Corneli Cos, Numeri Fabi Ambust i Luci Valeri Potit.[7]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Sòfocles.[8]
- Hanníbal, fill de Giscó, per una pesta quan atacava Acragant, a Sicília.[9]
- Cal·licràtides, almirall espartà, a la batalla naval de les Arginuses.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Venieri, Ioanna. «Erecteon. Descripció» (en grec). Odysseus. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 58
- ↑ Kagan, Donald. The Fall of the Athenian Empire (en anglès). Cornell University Press, 2013, p. 349. ISBN 0801467268.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 61, 4-6; 84
- ↑ Riba, Carles «Notes preliminars» a: Tragèdies vol III: Helena, Les fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les bacants, Resos. Barcelona: Curial, 1990, p. 125. ISBN 9788472561120
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIII, 80, 2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 57
- ↑ Sommerstein, Alan Herbert. Greek drama and dramatists. Londres: Routledge, 2002, p. 41. ISBN 9780415260275.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIII, 43, 44
- ↑ Kagan, Donald. The fall of the Athenian empire. Ithica: Cornell University Press, 1992, p. 349. ISBN 9780801499845.