Cavoïta
Cavoïta | |
---|---|
Fórmula química | CaV4+₃O₇ |
Epònim | composició química, calci, vanadi i oxigen |
Localitat tipus | Mina Valgraveglia, Monte Copello, Reppia, Ne, Província de Gènova, Ligúria Itàlia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HE.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HE.40 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,42 Å; b = 5,28 Å; c = 10,34 Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | pnma |
Color | incolor a marró- verd oliva clar, gris-verd |
Macles | no en té |
Exfoliació | no observada |
Tenacitat | fràgil |
Lluïssor | vítria, sedosa |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 3,51 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2001-024 |
Any d'aprovació | 2001 |
Símbol | Cvo |
Referències | [1] |
La cavoïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per la seva composició: CAlci Vanadi i Oxigen.
Característiques
[modifica]La cavoïta és un òxid de fórmula química CaV4+₃O₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del dipartimento per lo studio del territorio e delle sue risorse de la Universitat de Gènova, Itàlia.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Valgraveglia, situada a la localitat de Reppia, a Ne (Província de Gènova, Itàlia), on sol trobar-se associada al quars, a la cariopilita i a calcita rica en manganès. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral, tot i que va arribar a estar citada, erròniament, a d'altres jaciments.