Anàfora (retòrica)
En retòrica, una anàfora (del grec "ἀναφορά", 'ascens, referència a l'anterior') és un recurs literari que consisteix a repetir una seqüència de paraules al començament de proposicions (oracions o versos) consecutives, tot emfatitzant-les i donant-los simetria.[1] Un recurs similar és l'epífora, que consisteix a repetir les paraules al final de les oracions; ambdues formen part d'un conjunt de recursos literaris que es basen en la repetició. L'anàfora contrasta amb la catàfora.
Un autor conegut pel seu ús de l'anàfora és Charles Dickens.
Exemples literaris
[modifica]« |
Oh gran dolor, estupefacte incendi. |
» |
— Vicent Andrés Estellés |
« |
Pi que ets conhort de nostres passes, |
» |
— Josep Carner |
Exemples en llenguatge publicitari
[modifica]« | Fem Barça. Fem Fundació. | » |
— Fundació Futbol Club Barcelona |
« | Un milió de lectors, un milió de possibles compradors | » |
— El Periódico |
Referències
[modifica]- ↑ «Anàfora (retòrica)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.