Borgloon

Borgloon
	Borgloon (nl); Looz (fr)
	Bandera Escut d'armes
Localització
	50° 48′ 07″ N, 5° 20′ 35″ E / 50.802°N,5.343°E
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Limburg
Districte	districte de Tongeren
Capital	Borgloon
Conté la subdivisió	Bommershoven (en) ; Broekom (en) ; Gors-Opleeuw (en) ; Gotem (en) ; Groot-Loon (en) ; Hendrieken (en) ; Hoepertingen (en) ; Jesseren (en) ; Kerniel (en) ; Kuttekoven (en) ; Rijkel ; Voort (en)
Població humana
Població	10.697 (2018) (209,25 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès (oficial)
Geografia
Part de	zona d'emergència Limburg sud-oest
Superfície	51,12 km²
Limita amb	Wellen ; Tongeren ; Kortessem ; Sint-Truiden ; Heers
Dades històriques
Creació	1977
1r gener 2025	Esdeveniment clau
1r gener 2025	merger of Borgloon and Tongeren (en)
Organització política
• Mayor of Borgloon (en)	Johan Feytons (en) (2022–)
Identificador descriptiu
Codi postal	3840
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	012
Lloc web	Borgloon.be

Borgloon (sovint escurçat Loon), (francés Looz, limburguès Loeën) és una ciutat a la província de Limburg, amb aproximadament 10.000 habitants.

Història

Loon és un mot d'origen germànic que significa turó emboscat, Borg significa fortificació. Borgloon deu doncs el seu nom a la posició al cim d'un turó d'uns 30 metres. La primera menció escrita data del 1078. La ciutat es trobà al costat d'una via romana. Els comtes de Loon van triar el lloc estratègic per a construir un castell, centre de la ciutat fortificada amb dues corones de muralles el 1200, quan va obtenir el dret de ciutat i incorporar-se a les Bones Viles del principat de Lieja.

Aviat, la ciutat perdrà la seva importància quan la ciutat de Hasselt, amb una posició més central al comtat, creixerà i finalment rebrà el títol de capital del comtat, en detriment de Loon.

L'any 1795 els francesos van annexar la ciutat, que va ser territori francès fins a la desfeta de Waterloo i la creació el 1815 del Regne Unit dels Països Baixos. Des de 1830, la ciutat és belga.

Economia

Borgloon és al centre de la part septentrional d'Haspengouw, conegut pel conreu de la fruita (maduixes, pomes, peres, gerdons…). Hom i troba una de les subhastes més llargues del país, la Veiling Borgloon.