Vés al contingut

Voeren

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaVoeren
Bandera
Bandera
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 45′ 00″ N, 5° 47′ 00″ E / 50.75°N,5.7833°E / 50.75; 5.7833
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaLimburg
Districtedistricte de Tongeren Modifica el valor a Wikidata
Exclavament deLimburg i regió Flamenca Modifica el valor a Wikidata
Capital's-Gravenvoeren Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població4.160 (2018) Modifica el valor a Wikidata (82,16 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície50,63 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perVoer i Gulp Modifica el valor a Wikidata
Altitud128 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Voeren (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataJoris Gaens (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3798, 3790, 3793, 3791 i 3792 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic04 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webvoeren.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: gemeentevoeren Youtube: UCY18XJ75mXRwvjziMMxwxnA Modifica el valor a Wikidata

Voeren (en francès Fouron, en limburguès Voere, en való Foron[1]) és un municipi belga de la província de Limburg regat pels rius Voer, Berwijn i Gulp. El 2007 tenia 4.261 habitants. Es troba a la frontera lingüística belga, enclavat entre la província de Lieja i la frontera amb els Països Baixos. És conegut per un conflicte entre neerlandòfons i francòfons, que va durar del 1977 al 2000, i que en certs moments va arribar a desestabilitzar el govern nacional (i després federal) de Bèlgica.

Història

[modifica]

El municipi és el resultat de la fusió, l'1 de gener de 1977, dels sis municipis amb "facilitats lingüístiques" Moelingen, 's-Gravenvoeren, Sint-Pieters-Voeren, Sint-Martens-Voeren, Teuven i Remersdaal. Històricament, els quatre primers pertanyien al país de Dalhem, i Teuven i Remersdaal al ducat de Limburg. Es troba a la frontera lingüística del neerlandès, francès i l'alemany, mai, la zona va ser lingüistícament homogènia.[2]

La població parlava el limburguès, una variant del neerlandès a mig camí entre aquest idioma i l'alemany. Des de la revolució francesa, els municipis van ser integrats al departament de l'Ourte, que més tard va esdevenir la província de Lieja, de majoria francòfona. La pressió perquè s'abandonés l'ús del neerlandès i es passés al del francès va ser molt important des del 1830 i durant els primers cent anys d'existència de l'estat belga. La llengua a les escoles i a les esglésies era el neerlandès, però molta gent se n'anava treballar a Lieja, on parlava el francès.[3] Tot i tenir el limburguès (plat) com a llengua vehicular, junt amb els pobles del país d'Herve i de la regió d'Eupen, la gent responia diversament als diferents censos belgues i les proporcions entre la gent que deia parlar neerlandès, francès o alemany variava força. Hi havia també pressió social per triar el francès. Tot i això, el 1962 es va decidir de transferir els sis municipis a la província de Limburg, ja que hi havia una majoria de gent de parla neerlandesa, provocant la dimissió del ministre Joseph-Jean Merlot.[4]

La lluita de les llengües a Voeren

Els habitants eren, doncs, culturalment neerlandòfons, però econòmicament depenien molt de Lieja. El canvi de província no va pas agradar a tothom, i aviat va crear-se un moviment anomenat Retour à Liège («Retorn a Lieja»). Altrament, els pobles romanien plàcids i sense conflictes i la gent parlava plat entre ells i altres llengües amb els altres, governats per burgmestres que pertanyien a l'aristocràcia francòfona.

La problemàtica va contribuir a la caiguda del govern de Gaston Eyskens el 1972,[4] i després de la fusió del 1977, el moviment Retour à Liège va trobar un líder, José Happart, que el 1982 va obtenir la majoria dels escons al consell municipal. El consell va proposar Happart com a burgmestre, cosa que legalment no era possible, ja que Happart, nascut a Chertal, només parlava francès. La seva nominació va ser ajornada un any per donar-li la possibilitat d'aprendre la llengua administrativa, cosa que va refusar. Això va originar una sèrie de plets davant el Consell d'Estat i de discussions entre els flamencs i els francòfons.[5]

Aquesta època s'anomena «el carrusel de Voeren»: el consell municipal va trobar el truc de nomenar un burgmestre bilingüe (Nico Droeven) i Happart com a primer adjunt; immediatament després, Droeven va dimitir i Happart va esdevenir burgmestre provisional. El Consell d'Estat va anul·lar aquesta decisió, però aquest tripijoc es va continuar fent vuit vegades més fins que, el 19 d'octubre de 1987, el govern nacional belga es va veure obligat de dimitir. El 1989, després de llargues negociacions i compromisos nacionals, Droeven va ser nomenat burgmestre i Happart primer regidor. Els habitants francòfons del municipi van obtenir el dret de votar a Aubel per a les eleccions nacionals i regionals. El mateix any, Happart va dimitir i va tornar a Lieja, on va prosseguir la seva carrera política com a diputat al Parlament europeu.

Després de les eleccions municipals del 8 d'octubre del 2000, la situació va canviar quan el partit flamenc Voerbelangen va obtenir una majoria del 53%, gràcies als sufragis dels nombrosos immigrants neerlandesos que van obtenir el dret de vot dins del marc dels decrets europeus. De fet, el marc agradable, els preus del sector immobiliari molt més baixos que al Limburg neerlandès i l'afinitat cultural (parlen el mateix dialecte) van atreure molts neerlandesos de la regió de Maastricht, que van aprofitar l'obertura de les fronteres de 1991 per establir-se a Voeren. El 2001, Huub Broers (que ensenya francès a l'institut provincial de Visé) va esdevenir el primer burgmestre flamenc del municipi. A les eleccions del 2006, la majoria flamenca va obtenir un 60,8% dels vots i nou escons. El partit Retour à Liège va canviar de nom a Retour@Libertés i obtingué sis escons.

Sembla que el municipi ha tornat a trobar la seva placidesa tradicional.

Llocs d'interès

[modifica]

El municipi és ric en monuments: castells, cases nobles, esglésies, molins. També és conegut pel turisme rural i el càmping, els paisatges interessants i molt verds.

Per a fotografies i més detalls, vegeu els articles sobre els nuclis respectius.

Moelingen

[modifica]
  • Església de la Mare de Déu

's-Gravenvoeren

[modifica]
  • Església de Sant Lambert
  • Capella de Steenboskapel
  • Castell d'Altenbroek
  • Castell d'Ottegraven

Sint-Martens-Voeren

[modifica]
  • La casa Veltmans, centre cultural
  • L'església de Sant Martí

Sint-Pieters-Voeren

[modifica]
  • Església de Sant Pere
  • La comanadoria
  • Capella de Santa Anna
  • El castellet Magis

Teuven

[modifica]

Remersdaal

[modifica]

Fills predilectes de Voeren

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 276
  2. ↑ Marc Gevaert, Tien eeuwen Vlaanderen, Editorial Globe, 2002, pàgina 358, ISBN 9789054667513
  3. ↑ Cramignon, bijdragen tot de Limburgse Volkskunde, Neerlands volksleven, Volum 20, Utrecht, Ed. Nederlands Volkskundig Genootschap, Stichting Informatiecentrum Volkskultuur, 1970, pàgines 447-48
  4. ↑ 4,0 4,1 «Le problème des Fourons de 1962 à nos jours» (en francès). Courrier hebdomadaire. CRISP, 34, 859, 1979, pàg. 1 a 36.
  5. ↑ P. J. H. Ubachs, Handboek voor de geschiedenis van Limburg, Volum 63 de Maaslandse monografieën, Editorial Verloren, 2000, pàgina 366, ISSN 0464-2171, ISBN 9789065500977


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voeren
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Voeren&oldid=33666556»