Designing Woman
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Vincente Minnelli |
| Protagonistes | Lauren Bacall Gregory Peck Dolores Gray |
| Director artístic | E. Preston Ames i William A. Horning |
| Producció | Dore Schary |
| Dissenyador de producció | E. Preston Ames |
| Guió | George Wells |
| Música | André Previn |
| Fotografia | John Alton |
| Muntatge | Adrienne Fazan |
| Vestuari | Helen Rosa |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1957 |
| Durada | 118 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia |
| Tema | moda |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
       
| |
Designing Woman és una pel·lícula estatunidenca de Vincente Minnelli estrenada el 1957.
Segons els registres de Metro-Goldwyn-Mayer, la pel·lícula va obtenir 2.175.000 dòlars als Estats Units i Canadà i 1.575.000 dòlars a la resta del món; va tenir una pèrdua de 136.000 dòlars.[1]
Argument
[modifica]Marilla (Lauren Bacall) i Mike (Gregory Peck) es troben per casualitat. Es casen per un enamorament sobtat, no sabent res l'un de l'altre. Tornant a casa, descobreixen que pertanyen a mitjans socials molt diferents.
La poca traça d'un, la gelosia de l'altre engendren un seguit de situacions delicades per als protagonistes però molt divertides per a l'espectador.
Repartiment
[modifica]- Gregory Peck: Mike Hagen
- Lauren Bacall: Marilla Brown Hagen
- Dolores Gray: Lori Shannon
- Sam Levene: Ned Hammerstein
- Tom Helmore: Zachary Wilde
- Mickey Shaughnessy: Maxie Stultz
- Jesse White: Charlie Arneg
- Chuck Connors: Johnnie 'O'
- Edward Platt: Martin J. Daylor
- Alvy Moore: Luke Coslow
- Carol Veazie: Gwen
- Jack Cole: Randy Owens
Premis
[modifica]- Oscar al millor guió original 1958 per George Wells
Crítica
[modifica]Brillant, incisiva i desopilant, és una de les millors comèdies del sempre elegant Minelli, i on no falten troballes antològiques com, per exemple, la solució acústico -visual donada a la ressaca de Gregory Peck, l'inefable personatge de Mickey Shaughnessy o l'improvisat moment musical sorgit de la baralla final del carreró, on un dels contendents (Jack Cole) és coreògraf i coherentment ho resol a ritme de ballet. La gatuna i magnètica Lauren Bacall (durant el rodatge, l'actriu passava per moments amargs amb el seu espòs Humprey Bogart agonitzant a causa d'un càncer d'esòfag) està esplèndida en un paper en principi destinat a Grace Kelly, que va preferir desertar pel regi destí a Monaco.[2]
Designing Woman va acabar sent una de les pel·lícules més reeixides de Bacall i Peck, amb bona crítica.[3] Bosley Crowther de The New York Times comparà la parella progtagonista amb Katharine Hepburn i Spencer Tracy.[4]
Referències
[modifica]- ↑ The Eddie Mannix Ledger. Margaret Herrick Library, Center for Motion Picture Study.
- ↑ Calderon, pàg. 348
- ↑ «Rotten Tomatoes reviews». rottentomatoes.com.
- ↑ Dargis, Manohla «The Screen: 'Designing Woman' Bows; Gregory Peck; Lauren Bacall Are Stars». The New York Times, 17-05-1957 [Consulta: 1r maig 2010].[Enllaç no actiu]
- Bibliografia
- Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.
