Vés al contingut

Fageca

Per al pilotari Fageca, vegeu Ismael Vidal Soneira.
Plantilla:Infotaula geografia políticaFageca
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 44′ 04″ N, 0° 16′ 06″ O / 38.734444444444°N,0.26833333333333°O / 38.734444444444; -0.26833333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcael Comtat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població101 (2023) Modifica el valor a Wikidata (10,1 hab./km²)
Gentilicifagequina, fagequí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície10 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud769 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Organització política
• Alcalde (es) Tradueix Modifica el valor a WikidataIsmael Vidal Soneira Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03813 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03067 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03067 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfageca.es Modifica el valor a Wikidata

Fageca és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Geografia

[modifica]
Pou de glaç de Fageca situat al Pla de la Casa (Serrella)
Ametllers i vista del poble de Fageca

El municipi, amb un terme de 10,2 km², està situat a la vall de Seta, a la serra d'Alfaro, aspra i de formes calcàries. Al seu terme hi destaquen formacions muntanyoses com el Pla de la Casa (1378 m) o la Serrella. El seu terme municipal limita amb els de Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Famorca i Confrides.

Pel que fa al clima, els hiverns són moderadament freds a causa de l'altitud; sol nevar tots els anys i les gelades són freqüents de desembre a febrer, algunes vegades molt destacables podent arribar a -6 °C. Els estius són càlids, encara que les temperatures mínimes durant els estius solen ser moderadament fresques en comparació amb les de localitats pròximes.

Història

[modifica]

Lloc de moriscos que, en l'any 1602 comptava amb 34 famílies. La seua església fou erigida en parròquia des del 1574, donant-se-li com annexa la de Famorca i dependent d'ella la de Benimassot fins a mitjans del present segle. Darrere la conquesta, s'atorgarà la seua jurisdicció als marquesos de Guadalest. L'any 1609 els seus habitants es revoltaren amb motiu de l'expulsió dels moriscos. Com a conseqüència de la despoblació per l'expulsió dels moriscos del poble, fou repoblada amb mallorquins. La població, dependent econòmicament d'una agricultura de secà, ha emigrat cap a nuclis industrials propers com ara Alcoi.

Topònim

[modifica]

El topònim Fageca prové de l'arbre faig (Fagus sylvatica), que antigament era molt comú en la vall de Seta. Des de gener del 2021 la denominació oficial única del poble és Fageca. Abans la denominació havia estat la forma castellanitzada Facheca.[1]

Demografia

[modifica]

Des del segle xix s'ha produït una emigració contínua cap a nuclis industrials propers com ara Ontinyent o Alcoi. Després de dècades amb pèrdua de població, en va guanyar cap a finals de la segona dècada del segle XXI. D'acord amb el cens de 2021, té una població de 105 habitants.

Evolució demogràfica de Fageca
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2021
Població 414 369 294 284 270 263 257 251 227 232 178 139 134 93 105

Economia

[modifica]

L'economia és eminentment agrícola, amb producció de fruiters, ametlers, cereals, oliveres, que s'organitzen en forma de bancals. Al sector central del terme municipal, el més baix, hi predomina absolutament el secà. Tot i la importància d'aquest sector, l'agricultura ocupa només un 30% del terme, mentre que el 70% restant està ocupat per matollars i és aprofitat per a la ramaderia (bestiar cabrum i oví).[2]

Administració i política

[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Fageca és Ismael Vidal Soneira del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antonio Català Aragó UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Alfredo Llorca Seguí AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Alfredo Llorca Seguí AP 30/06/1987 --
1991–1995 Raquel Seguí Camps AETPF[a] 15/06/1991 --
1995–1999 Raquel Seguí Camps PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Cristina Seguí Devesa PP 03/07/1999 --
2003–2007 Carmen Devesa Genaro PP 14/06/2003 --
2007–2011 Carmen Devesa Genaro PP 16/06/2007 --
2011–2015 Carmen Devesa Genaro PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carmen Devesa Genaro PP 13/06/2015 --
2019-2023 Ismael Vidal Soneira PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

Monuments d'interés

[modifica]
  • Om centenari de Fageca. Situat al centre de la plaça del poble.
  • Torre del Pla de la Casa. També conegut com a Castell de Xeroles, està situat a la muntanya de la Serrella, a 1359 metres d'altitud.
  • Església de l'Esperit Sant. Erigida en parròquia l'any 1574.[2]
  • Cementeri. És un dels cementeris més alts sobre el nivell del mar de les comarques centrals.

Gastronomia

[modifica]

Entre la gastronomia local destaca el guisat de cigrons, olleta, minxos i, amb el cafè, rotllos d'aiguardent.

Festes locals

[modifica]

Les festes patronals de Fageca són en honor a la Mare de Deu del Dolors i l'Esperit Sant i se celebren la setmana del quart diumenge d'agost.

Notes

[modifica]
  1. AETPF són les sigles d'Agrupación de Electores Tot per Facheca.

Referències

[modifica]
  1. «Fageca recupera el seu nom en valencià». À Punt, 22-01-2021. [Consulta: 29 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 «Fageca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Fageca. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]