Vés al contingut

Koriak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaKoriak
нымылан

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3.500
Parlants nadius3.500 Modifica el valor a Wikidata
Parlat akrai de Kamtxatka Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deTxukotka
EstatRússia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües paleosiberianes
llengües txukotko-kamtxatkianes
llengües txukotkes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i Kolyak alphabet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kpy Modifica el valor a Wikidata
Glottologkory1246 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekpy Modifica el valor a Wikidata
UNESCO484 Modifica el valor a Wikidata
IETFkpy Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2506 Modifica el valor a Wikidata

El koriak és una llengua luorawetlan [1]parlada per unes 3.500 persones del poble koriak, segons estimacions de l'any 2001, a la regió de Txukotka.[2] Guarda una relació molt estreta amb el txuktxi, llengua amb tres vegades més de parlants que el koriak. Juntament amb el txuktxi, l'itelmen, el kerek i l'aljutor, considerades aquestes dues últimes llengües com a dialectes del koriak, forma la família de les llengües luorawetlan ,agrupades dins les llengües paleosiberianes.[3][4]

Els txuktxis i els koriaks formen una unitat cultural basada en l'economia de la caça de rens i ambdues ètnies tenen autonomia de Rússia.

Ús de la llengua

[modifica]

Els koriaks, com els txuktxis, empraven pictògrafs. Des del 1913 els nens koriaks anaven a les escoles missioneres (13 el 1916), però la seva pròpia escriptura es crearia a partir del 1930, quan es compilà un alfabet de 28 lletres basat en el dialecte Chavchyvan. El primer llibre, Jissa kalekal (El llibre Roig) fou publicat el 1932 i el 1934 un llibre de lectura i altres llibres de text. El 1933 hi havia 1.545 escolars koriaks que el primer any el feien en koriak com a introducció al rus. S. Stebnitsky va impulsar la nova literatura en llengua koriak, però el 1937 foren forçats a adoptar l'alfabet ciríl·lic, i s'hi publicaren llibres de texts, obres pamfletàries soviètiques traduïdes del rus, petites obres de ficció d'autors com Kersai Kekketyn, Lev Zhukov i Vladimir Koyanto. Des del 1988 s'han aprovat decrets per a desenvolupar els pobles nòrdics, de manera que s'han publicat nous llibres de text i abecedaris, compilats per M. Ikavav, I. Agin, V. Kavav i E. Narivlitx. Es publiquen articles en koriak al diari provincial Narodovlastie.

Alfabet del koriak

[modifica]
А а Б б В в В' в' Г г Г' г' Д д Е е
Ё ё Ж ж З з И и Й й К к Ӄ ӄ Л л
М м Н н Ӈ ӈ О о П п Р р С с Т т
У у Ф ф Х х Ц ц Ч ч Ш ш Щ щ Ъ ъ
Ы ы Ь ь Э э Ю ю Я я

Referències

[modifica]
  1. «Koryak» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].
  2. Iutzi-Mitchell, Roy D.; Graburn, Nelson H. H. «Language and Educational Policy in the North: Status and Prospectus Report on the Eskimo-Aleut Languages from an International Symposium» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 1993, 99, 01-01-1993, pàg. 123–132. DOI: 10.1515/ijsl.1993.99.123. ISSN: 1613-3668.
  3. Jakobson, Roman «The Paleosiberian Languages». American Anthropologist, 44, 4, 1942, pàg. 602–620. ISSN: 0002-7294.
  4. Vajda, Edward J. «The Languages of Siberia» (en anglès). Language and Linguistics Compass, 3, 1, 1-2009, pàg. 424–440. DOI: 10.1111/j.1749-818X.2008.00110.x. ISSN: 1749-818X.

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès) Informe d'Ethnologue