Katoïta
 Katoïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | |
| Epònim | Akira Katō (en)   |
| Localitat tipus | Pedrera Campomorto, Pietra Massa, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.25 |
| Dana | 51.4.3d.2 |
| Heys | 16.9.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,35Å; |
| Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
| Color | incolor, blanc lletós |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Mg, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-080a |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Kto |
| Referències | [3] |
La katoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Va ser descoberta l'any 1982 a la pedrera Campomorto, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Itàlia i va rebre el seu nom per part de E. Passaglia i R. Rinaldi en honor del japonès Akira Kato qui va ser president de la "Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i classificació" de l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), (1975-1982).
Característiques
[modifica]La katoïta és un nesosilicat de fórmula química Ca₃Al₂(OH)₁₂ segons l'IMA.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric en cristalls octaèdrics típicament arrodonits de fins a 0,3 mm.[4] És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la katoïta pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Hidrogrossulària
[modifica]El terme hidrogrossulària fa referència a una sèrie de solució sòlida de granat de calci i alumini, Ca₃Al₂(SiO₄)3−x(OH)4x, en què l'hidròxid, OH-, va substituint els anions silicat, SiO₄. Els membres purs d'aquesta família són:[5]
- Grossulària: x = 0
- Hibschita: 0.2 < x < 1.5 (mineral no reconegut per l'IMA)[2]
- Katoïta: 1.5 < x < 3.
La hidrogrossulària és una varietat de granat en què un Si4+ manca d'un lloc tetraèdric. La càrrega elèctrica es manté constant degut a l'enllaç d'un H+ a cadascun dels quatre oxigens que envolten el lloc vacant.
Algunes varietats dels minerals anomenats hidrogrossulària són de vegades fets servir com a gemmes. Existeixen jaciments d'hidrogrossulària verda i rosa a Sud-àfrica, el Canadà, i els Estats Units. Les varietats blanques provenen de Birmània i la Xina.[5]
Formació i jaciments
[modifica]La katoïta es troba en cavitats minerals hidrotermals en el flux de lava fonolítica erupcionada a través de marga argilosa.[4]
La katoïta només ha estat trobada a Europa i l'Orient Pròxim a les següents localitats: volcà Bellerberg, Renània-Palatinat i Maroldweisach, Bavària, Alemanya; Uzsa, Veszprém, i Dunadobagdány, Pest, Hongria; Negev i Districte del Sud, Israel; Pedrera Campomorto, Província de Viterbo, Itàlia; Skienn, Telemark, Noruega i la fromació Hatrurim, Cisjordània, Palestina.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Katoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016». IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 10 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Katoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Katoita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 octubre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6