Kleberita
Kleberita | |
---|---|
Fórmula química | FeTi₆O11(OH)₅ |
Epònim | Will Kleber |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.25 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,5259(6) Å; b = 4,5741(2) Å; c = 9,854(1) Å; β = 130,784(6)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat i mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada |
Codi IMA | IMA2012-023 |
Símbol | Kbr |
Referències | [1] |
La kleberita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Wilhelm "Will" Kleber (1906-1970), mineralogista alemany, cristal·lògraf i petròleg, de la Universitat Humboldt, a Alemanya. El nom del mineral va ser publicat originalment sense l'aprovació de l'IMA, però finalment l'espècie va ser aprovada oficialment l'any 2012.
Característiques
[modifica]La kleberita és un òxid de fórmula química FeTi₆O11(OH)₅. És una espècie isostructural amb el pseudorútil i la tivanita, i químicament similar al pseudorútil hidroxil·lat (FeTi₆O134H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de grans anèdrics a euèdrics arrodonits, d'entre 0,04 a 0,3 mil·límetres. És producte de l'alteració de l'ilmenita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kleberita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
[modifica]Aquesta espècie mineral té quatre indrets que es consideren les seves colocalitats tipus: la conca del riu Murray, a Austràlia Meridional, l'illa de Borneo, a Indonèsia, i les arenes al·luvials de Roda i Königshain, tots dos a Saxònia, Alemanya. Sol trobar-se associada a altres minerals com el leucoxè, l'ilmenita fèrrica i el pseudorútil.
Referències
[modifica]- ↑ «Kleberite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 abril 2017].
- ↑ «Hydroxylian Pseudorutile» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 abril 2017].