Kyzylkumita

Kyzylkumita
Imatge SEM de kyzylkumita (Kyz) amb altres minerals
Fórmula química	Ti₂V3+O₅(OH)
Localitat tipus	dipòsit d'urani de Koscheka, Auminzatau Mts, Central Kyzylkum Region, Khizilkhum, Uzbekistan
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.75
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.75
Dana	8.4.1.3
Heys	7.12.13
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,4787(1) Å; b = 4,5624(1) Å; c = 10,0330(1) Å; β = 93,174(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	negre
Lluïssor	vítria, resinosa
Densitat	3,75 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-081
Any d'aprovació	1981
Símbol	Kyz
Referències

La kyzylkumita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, a l'Uzbekistan.

Característiques

La kyzylkumita és un òxid de fórmula química Ti₂V³⁺O₅(OH). Es tracta d'un mineral relacionat amb la byrudita, descoberta l'any 2013 a Noruega, de fórmula (Be,◻)(V³⁺,Ti⁴⁺)₃O₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kyzylkumita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1981 en petits filons en esquistos quarsífers del dipòsit d'urani de Koscheka, a la serralada d'Auminzatau, al desert de Khizilkhum (Uzbekistan), on sol trobar-se associada a altres minerals com la pirita, el rútil i amb minerals del grup de la clorita. També ha estat descrita al dipòsit de Vihanti, a Ostrobòtnia del Nord (Finlàndia).