Hableh
| حبله | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 148/174 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 6 km²  | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Qalqilya | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Hableh, també Hable, Habla, Hablah, Hibla, Hiblah (àrab: حبله, Ḥabla o Ḥibla) és un municipi palestí de la governació de Qalqilya, a Cisjordània. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques, Hableh i les viles adjacents d'Islah i Izbat al-Tabib tenien una població de 7.491 habitants el 2016.[1] Està situada just a l'est de la Línia Verda, a 1,6 km al sud-est de Qalqilya.[2][3]
Història
[modifica]S'hi ha trobat una dotzena de tombes amb loculi amb cisternes. El tipus de tombes indiquen que eren cristianes.[4] També hi ha a la vila les restes de cases i d'una mesquita.[5]
Època otomana
[modifica]Durant el domini de l'Imperi Otomà a Palestina, Hableh apareix als registres fiscals de 1596 com a part de la nàhiya de Jabal Qubal al liwà de Nablus. Tenia una població de 41 llars musulmanes.[6] Pierre Jacotin anomenà la vila Hableh en el seu mapa de 1799.[7]
Edward Robinson i Eli Smith visitaren Hableh a mitjans del segle xix i el descriu com a situat al llarg del costat meridional d'una serralada rocosa baixa amb vista a una plana on es podrien veure els pobles de Kilkilieh, Kfer Saba, Jiljulieh, i Ras al Ain.[8] Acampant al sud del poble i al nord d'un wali en un turó rocós baix, Robinson i Smith es van trobar envoltats de cisternes excavades a la roca.[8][9] La majoria tenien obertures rodones, algunes amb un o dos esglaons per on es podia baixar per treure aigua. Tots semblaven antics i només un encara s'usava.[8] També hi havia un sepulcre amb una volta i una antiga premsa de vi feta fe dues tines.[8]
Victor Guérin, que va visitar Hableh el 1870, va dir que contenia 800 habitants, i que algunes de les cases, però principalment la mesquita del poble, es van construir amb grans pedres d'aparent antiguitat.[10] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descriu Hableh com una «vila de grandària moderada, evidentment un antic lloc, envoltat de cisternes i tombes. Principalment de pedra. S'abasta d'aigua amb les cisternes.»[11]
Mandat Britànic
[modifica]
Durant la Primera Guerra Mundialels governadors de l'exèrcit britànic s'establiren a les principals ciutats de Palestina i el governador de Nablus era estacionat a Habla.[12] Durant el Mandat Britànic de Palestina Hableh formava part del districte de Tulkarem. Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Hableh tenia 271 musulmans,[13] que augmentaren en el cens de Palestina de 1931 a 397, tots musulmans, en un total de 86 cases.[14]
En 1945, la població havia augmentat a 580 musulmans.[15] La terra de la vila té una àrea de 10,903 dúnams: 8,391 pertanyen a àrabs, 570 a jueus i 1,942 són terra pública.[16] Un total de 28 dúnams eren destinats a cítrics i bananes, 169 dúnams a plantacions i terra de rec, 6,847 a cereals,[17] mentre que 15 dúnams eran sòl urbanitzat.[18]
Després de 1948
[modifica]Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Hableh va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
Barrera de separació
[modifica]
Segons un reportatge de The Jerusalem Times del 24 de gener de 1996 les excavadores israelianes van començar a anivellar 1,7 km² de terra a Hableh que pertanyia als seus residents palestins per tal de construir un mur electrònic que separaria les ciutats de Tulkarem i Qalqilya des de la Línia Verda. Aquest mateix dia, un soldat israelià va disparar al cap d'un resident d'Hableh que intentava aturar les excavadores. Al febrer del mateix any, es va informar que la tanca de seguretat que es construïa a la terra d'Hableh seria llarg i separaria el poble de l'assentament israelià de Matti.[19]
La construcció del Mur de Cisjordània al nord del poble en la primera dècada del segle XXI va canviar la vida dels habitants d'Hableh. Els obrers palestins s'alineen cada dia abans de les 5:00 a la porta 1393 de la tanca de filferro que envolta Hableh, atès per soldats de les Forces de Defensa d'Israel (IDF). Esperen aproximadament dues hores per entrar a la zona de separació, una zona militar tancada, on busquen accedir a la terra que hi posseeixen, a la propera Qalqilya o a treballar en aquestes àrees com a peons.[20]
Tots els que ingressen a la zona de separació han de tenir un "permís de passatge" vàlid que els permeti sortir i ingressar per treballar emès per les autoritats militars israelianes.[20] Aquells que tenen els permisos de pas adequats que vulguin accedir a Qalqilya poden conduir 19 km al voltant de la barrera, a través de múltiples punts de control israelians.[2] Alternativament, poden utilitzar un túnel subterrani que es va construir el 2004 per connectar Hableh amb Qalqilya.[21][22]
Referències
[modifica]- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ 2,0 2,1 «Final Status in the Shape of a Wall». Middle East Report Online (MERIP), 03-09-2003. Arxivat de l'original el 2010-05-25. [Consulta: 29 abril 2010].
- ↑ Masalha, 2003, p. 199.
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 321
- ↑ Dauphin, 1998, p. 803.
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 134
- ↑ Karmon, 1960, p. 170 Arxivat 2019-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Robinson and Smith, 1857, p. 136.
- ↑ Robinson, 1858, p. 528.
- ↑ Guérin, 1875, pp. 367-368
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 284
- ↑ The Encyclopædia Britannica, 1922, p. 19.
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Tulkarem, p. 27
- ↑ Mills ed., 1932, p. 55
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 20
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 75
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 125
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 175
- ↑ Special Committee to Investigate Israeli Practices Affecting the Human Rights of the Palestinian People and Other Arabs of the Occupied Territories. «Report of the Special Committee to investigate Israele practices affecting the human rights of the Palestinian people and other Arabs of the occupied territories». UNISPAL, 21-08-1996. [Consulta: 30 abril 2010].
- ↑ 20,0 20,1 «Waiting To Cross No Man's Land». National Public Radio (NPR), 06-04-2009. [Consulta: 30 abril 2010].
- ↑ «OCHA Closure Update: occupied Palestinian territory» (PDF). United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (UNOCHA), 01-10-2007. Arxivat de l'original el 2009-10-13. [Consulta: 19 agost 2017].
- ↑ UNOCHA. «OCHA Weekly Briefing Notes: Update for oPt (28 January - 10 February 2004)». UNISPAL.
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- The Encyclopædia Britannica: The New Volumes, Constituting, in Combination with the Twenty-nine Volumes of the Eleventh Edition, the Twelfth Edition of that Work, and Also Supplying a New, Distinctive, and Independent Library of Reference Dealing with Events and Developments of the Period 1910 to 1921 Inclusive, Hugh Chisholm. The Encyclopædia Britannica, Company ltd (Original from Oxford University), 1922.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Karmon, Y. «An Analysis of Jacotin's Map of Palestine». Israel Exploration Journal, 10, 3,4, 1960, pàg. 155–173; 244–253. Arxivat de l'original el 2019-12-22 [Consulta: 19 agost 2017]. Arxivat 2019-12-22 a Wayback Machine.
- Masalha, Nur. The politics of denial: Israel and the Palestinian refugee problem. Illustrated. Pluto Press (Original from the University of Michigan), 2003. ISBN 0-7453-2121-6.
- Masalha, Nur. Catastrophe remembered: Palestine, Israel and the internal refugees : essays in memory of Edward W. Said (1935-2003). Zed Books, 2005. ISBN 1-84277-623-1.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Later Biblical researches in Palestine, and in the adjacent regions: a journal of travels in the year 1852. 2a edició. Crocker and Brewster (Original from Harvard University), 1857.
- Robinson, E. The Bibliotheca sacra and American biblical repository, Volume 10. W.F. Draper, 1858.
| Ciutats |  | |
|---|---|---|
| Municipis |
| |
| Viles |
| |
