Hialofana
 Hialofana | |
|---|---|
| Varietat de: microclina | |
 Hialofana procedent de Busovaca, Bòsnia i Hercegovina. | |
| Fórmula química | (K,Ba)[Al(Si,Al)Si₂O₈] |
| Any descobriment | 1855  |
| Localitat tipus | Pedrera de Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats (feldespats) |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.03b |
| Dana | 76.1.1.3 |
| Heys | 16.12.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,52Å; b = 12,95Å; c = 7,14Å; β = 116° |
| Color | incolor, groc, blanc i roig |
| Fractura | fractura concoïdal |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,542 nβ = 1,545 nγ = 1,547 |
| Birefringència | δ = 0,005 |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Na, Fe, Mg, Ca, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada |
| Any d'aprovació | 1855 |
| Referències | [1] |
La hialofana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels feldespats. Va ser anomenada així y 1855 per Wolfgang Sartorius von Waltershausen del terme grec ύαλος (vidre) i φαίνεσθαι (assemblar-se) en al·lusió a la transparència dels cristalls de hialofana. Dana, a l'any 1892, va classificar la hialòfana com a mineral independent per al seu contingut de potassi i de bari. Actualment es considera una varietat de microclina o ortòclasi amb una quantitat important de bari. Forma part de la sèrie de la celsiana-hialofana i de la sèrie de la hialofama-ortòclasi (membre intermèdi).
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hialòfana pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Característiques
[modifica]La hialofana és un silicat de fórmula química (K,Ba)[Al(Si,Al)Si₂O₈]. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 6,5.
Formació i jaciments
[modifica]La hialofana es troba generalment en ambients de metamorfisme de contacte o associat a magmes. Va ser descrita per primer cop a la pedrera de Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa. S'ha descrit a tots els continents exceptuant l'Antàrtida.
Referències
[modifica]- ↑ «Hyalophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].