Vés al contingut

Leonardo Padura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLeonardo Padura

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Leonardo Padura Fuentes Modifica el valor a Wikidata
9 octubre 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de l'Havana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, periodisme i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, autor, guionista, periodista, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm0655898 TMDB.org: 1003937
Discogs: 6117711 Goodreads author: 4142981 Modifica el valor a Wikidata

Leonardo de la Caridad Padura Fuentes (L'Havana, 9 d'octubre de 1955), més conegut com a Leonardo Padura, és un novel·lista i periodista cubà, conegut especialment per les seves novel·les policíaques.[1][2]

Biografia

[modifica]

Nascut al barri de Mantilla de l'Havana, va fer els seus estudis preuniversitaris en el de La Víbora, d'on és la seva dona Lucía. Aquestes zones de l'Havana, lligades a les vivències de Padura, quedaran reflectides més tard en les seves novel·les.[3]

Padura va estudiar Literatura Llatinoamericana a la Universitat de L'Havana i va començar la seva carrera com a periodista el 1980[1] a la revista literària El Caiman Barbudo. També va escriure per al diari Juventud Rebelde. Més tard es va donar a conèixer com a assagista i escriptor de guions audiovisuals i novel·lista.[2]

La seva primera novel·la, Fiebre de caballos, és essencialment una història d'amor escrita entre 1983 i 1984 i publicada el 1988. Posteriorment, es va fer famós amb la publicació d'una sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per l'inspector Mario Conde.[1] Aquesta saga de novel·les policíaques destil·len també una profunda crítica de la societat cubana. Aquí es veu la influència de Vázquez Montalbán i Sciascia, entre d'altres.[4]

Altres novel·les d'èxit de Padura han estat com El hombre que amaba a los perros (2009), on les crítiques a la societat cubana arriben a les cotes més altes. Padura ha escrit també guions cinematogràfics, tant per a documentals com per a pel·lícules d'argument i també edicions de les seves entrevistes i reportatges.[3][5][6]

El 2015 va rebre el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres.

Publicacions

[modifica]

Novel·les de la sèrie «Mario Conde»

[modifica]
  • Tetralogia: Cuatro estaciones;[7]
    • Pasado perfecto, EDUG, Dirección de Publicaciones, Universidad de Guadalajara, 1991[7]
    • Vientos de cuaresma, Ediciones Unión, La Habana, 1994[7]
    • Máscaras, Unión de Escritores y Artistas de Cuba; Tusquets, ambdues edicions el 1997[7]
    • Paisaje de otoño, Tusquets, 1998[7]
  • Adiós Hemingway, Ediciones Unión, La Habana, 2001; juntament amb la novel·leta La cola de la serpiente, escrita el 1998[8] (Norma edità Adiós Hemingway el 2003 i Tusquets el 2006)
  • La neblina del ayer, Ediciones Unión, La Habana, 2005 (Tusquets, 2009)
  • La cola de la serpiente, versió corregida; Tusquets, 2011
  • Herejes, Tusquets, 2013
  • La Transparencia del tiempo, Tusquets 2018

Altres novel·les

[modifica]
  • Fiebre de caballos, Letras Cubanas, La Habana, 1988; Ed. Verbum, Madrid, 2013.
  • La novela de mi vida, Ediciones Unión, La Habana, 2002, novel·la histórico-detectivesca sobre el poeta cubà José María Heredia.
  • El hombre que amaba a los perros, Tusquets, Barcelona, 2009, novel·la basada en la història de Ramon Mercader, l'assassí de Lev Trotsky que va viure els seus darrers anys a l'Havana
  • Como polvo en el viento, Tusquets, 2020

Contes

[modifica]
  • Según pasan los años, Letras Cubanas, La Habana, 1989
  • El cazador, Ediciones Unión, colección El Cuentero, La Habana, 1991
  • La puerta de Alcalá y otras cacerías, cuentos, Olalla Ediciones, Madrid, 1998
  • El submarino amarillo, antología del cuento cubano entre 1966 y 1991, Ediciones Coyoacán: Coordinación de Difusión Cultural, Dirección de Literatura/UNAM, México, 1993
  • Nueve noches con Amada Luna, H Kliczkowski, Colección Mini Letras, Madrid 2006amb 3 relats:
    • Nueve noches con Amada Luna, escrito a principis dels anys 90; Nada (principis dels 80) i La pared (1987)
  • Mirando al sol, Sarita Cartonera, Lima, 2009
  • Aquello estaba deseando ocurrir, antologia de contes reunida per Tusquets Editores, Barcelona, 2015.

Altres publicacions

[modifica]
  • Con la espada y con la pluma: comentarios al Inca Garcilaso de la Vega, Letras Cubanas, La Habana, 1984
  • Colón, Carpentier, la mano, el arpa y la sombra, Departamento de Actividades Culturales, Universidad de La Habana, 1987
  • Lo real maravilloso, creación y realidad, assaig, Letras Cubanas, La Habana, 1989
  • Estrellas del béisbol. El alma en el terreno, entrevistes amb algunes de les figures del beisbol; en col·laboració amb Raúl Arce; Editora Abril, La Habana, 1989
  • El viaje más largo, Ediciones Unión, La Habana, 1994 (Editorial Plaza Mayor, San Juan, 2002
  • Un camino de medio siglo: Alejo Carpentier y la narrativa de lo real maravilloso, Letras Cubanas, La Habana, 1994 (Fondo de Cultura Económica, México, 2002)
  • Los rostros de la salsa, entrevistas, Ediciones Unión, La Habana, 1997
  • Modernidad, posmodernidad y novela policial, Ediciones Unión, La Habana, 2000. amb cinc assajos:
    • La cenicienta de la novela; Los hijos de Marlowe y Maigret; El difícil arte de narrar: los cuentos de Raymond Chandler; Negro que te quiero negro: pasado y presente de la novela policial española; y Modernidad y posmodernidad: la novela policial en Iberoamérica
  • La cultura y la Revolución cubana, llibre d'entrevistes fet per John M. Kirk y Padura; Editorial Plaza Mayor, San Juan, 2002
  • José María Heredia: la patria y la vida, Ediciones Unión, La Habana, 2003* Entre dos siglos, assaig, IPS, La Habana, 2006
  • Yo quisiera ser Paul Auster. Ensayos Selectos, Editorial Verbum, Madrid, 2015 (Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2015).

Guions

[modifica]
  • Yo soy del son a la salsa, documental, premi Coral en el 18 Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana
  • Siete días en La Habana, 2011; 7 històries, dirigides per 7 directors —Benicio del Toro, Julio Medem, Juan Carlos Tabío, Pablo Trapero, Gaspar Noé, Laurent Cantet i el palestí Elia Suleiman—, que transcorren en 7 días. Els guions de 3 episodis van ser escrits per Padura i la seva esposa Lucía
  • Regreso a Ítaca, 2014, dirigida per Laurent Cantet

Premis i reconeixements[9]

[modifica]
  • Primera Menció Concurso Latinoamericano de Periodismo José Martí (1988), convocat per l'Agencia Prensa Latina[10]
  • Premis de Crítica Literaria en les edicions de 1985 i 1988 del Concurs “26 de Julio”, de la Unió de Periodistes de Cuba[11]
  • Premi Mirta Aguirre 1985, categoría en Artículo (Ministerio de Cultura de Cuba)[10]
  • Premi UNEAC 1993 por Vientos de cuaresma[10]
  • Premi Café Gijón, 1995[12]
  • Premi de la Crítica 1997 (Cuba) pel conte La pared[13]
  • Premi Hammett 1998 por Paisaje de otoño[2]
  • Premi de la Unión de Escritores per a Vientos de Cuaresma[12]
  • Premi de la Islas 2000, França[14]
  • Prix des Amériques insulaires et de la Guyane (Point-à-Pître, isla de Guadalupe) per l'edició francesa de Pasado perfecto[6]
  • Millor novel·la policíaca traduïda en Alemanya per Máscaras[6]
  • Millor novel·la policíaca en Àustria 2004 per Vientos de Cuaresma[6]
  • Premi Hammett 2006 por La neblina del ayer[12]
  • Premi Nacional de Literatura de Cuba, 2009[15]
  • Premi Raymond Chandler 2009 (Courmayeur Noir Infestival)[16]
  • Premi Francesco Gelmi di Caporiaco 2010 (Itàlia) per El hombre que amaba a los perros[14]
  • Premi Roger Caillois 2011 de literatura llatinoamericana (La Maison de l'Amérique Latine en col·laboració amb la Société des Amis et Lecteurs de Roger Caillois i el PEN Club francès)[17]
  • Prix Initiales 2011 (França) per El hombre que amaba a los perros[6]
  • Premi de la Crítica 2011 (Instituto Cubano del Libro) per El hombre que amaba a los perros[2]
  • Premi Carbet del Caribe 2011 (revista Carbet & Institut du Tout Monde) per El hombre que amaba a los perros[2]
  • Premi Nacional de Literatura de Cuba 2009, Cuba[18]
  • Orde de les Arts i les Lletres (França), 2013[19]
  • Premi Internacional de Novela Histórica Ciudad de Zaragoza, 2014, (Espanya)[20]
  • Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2015 (Espanya)[15]

Bibliografia

[modifica]
  • Uxo, Carlos (ed.). Manchester Metropolitan University Press. The Detective Fiction of Leonardo Padura Fuentes (en anglès i castellà), 2006. ISBN 1-870355-11-3. 
  • Wilkinson, Stephen. Detective Fiction in Cuban Society and Culture. Oxford & Berne: Peter Lang, Conté 4 capítols sobre Padura i una història del gènere policiac cubà 2006. ISBN 3-03910-698-8. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Leonardo Padura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Leonardo Padura, Premio Princesa de Asturias de las Letras». Fundación Princesa de Asturias, 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Leonardo Padura. Biografía». Instituto Cervantes en Múnich. Biblioteca, 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  4. ↑ Careaga C., Roberto «Leonardo Padura: "Antes sentía ira y desencanto por Cuba, ahora sólo escepticismo"». Diario La Tercera, 03-03-2012. Arxivat de l'original el 15 de juny 2012 [Consulta: 26 agost 2015].
  5. ↑ Clermont, Thierry «Leonardo Padura, lauréat du prix Princesse des Asturies des lettres». Le Figaró, 11-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «El cubano Leonardo Padura, premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». 20 minutos, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Rafael, Luís «Las «cuatro estaciones» de Leonardo Padura». Centro Virtual Instituto Cervantes, 07-08-2008 [Consulta: 26 agost 2015].
  8. ↑ Nota de l'autor en Leonardo Padura. La cola de la serpiente, Tusquets, Barcelona, 2011
  9. ↑ «Leonardo Padura Fuentes: Premios». Cuba literaria, 2013. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Leonardo Padura. Biografia». Escritores.org [Consulta: 26 agost 2015].
  11. ↑ «Leonardo Padura, premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». Bibliotecas Públicas: Getafe. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Vicent, Mauricio «Leonardo Padura: “Este premio es un triunfo de la literatura cubana”». El País, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  13. ↑ «Leonardo Padura repasa las últimas décadas de su vida en el libro de relatos 'Nueve noches con Amada Luna' Menéalo». Europa Press, 20-10-2006 [Consulta: 26 agost 2015].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Leonardo Padura, Premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». Europa Press, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  15. ↑ 15,0 15,1 «El escritor cubano Leonardo Padura gana Premio Princesa de Asturias de las Letras 2015». BBC, 10-06-2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  16. ↑ «Noir in Festival premio Chandler a Padura Fuente». La Repubblica, 1 e desembre 2012 [Consulta: 26 agost 2015].
  17. ↑ García, Javier «España distingue a Leonardo Padura: "Este premio es un triunfo de la literatura cubana"». Latercera, 11-06-2015, pàg. LaTercera. Cultura. Arxivat de l'original el 11 de juny 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  18. ↑ «Leonardo Padura gana Premio Nacional de Literatura en Cuba». CubaEncuentro. Cultura, 09-12-2012 [Consulta: 26 agost 2015].
  19. ↑ «Leonardo Padura recibe la Orden de las Artes y las Letras de Francia». Diario de Cuba, 22-01-2013. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 26 agost 2015].
  20. ↑ «Herejes', de Padura, X Premio Novela Histórica». Europa Press, 5 maug 2014 [Consulta: 26 agost 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonardo Padura
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leonardo_Padura&oldid=32890165»