Macfal·lita

Macfal·lita
Fórmula química	Ca₂Mn3+₃(SiO₄)(Si₂O₇)(OH)₃
Epònim	Russell Patterson MacFall (en)
Localitat tipus	Mina de manganès, Copper Harbor, Comtat de Keweenaw, Michigan, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.15
Dana	58.2.3.2
Heys	16.16.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,23 Å; b = 6,08 Å; c = 8,97 Å; β = 110,75°
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	marró vermellós, marró
Duresa	5
Lluïssor	sedosa
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,773 a 1,775 nβ = 1,795 nγ = 1,810 a 1,815
Birefringència	δ = 0,037 a 0,040
Angle 2V	mesurat: 86°, calculat: 78° a 88°
Dispersió òptica	r < v mitjana
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Cr, V, Cu, Mg, K, Na, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-057
Any d'aprovació	1974
Símbol	Mcf
Referències

La macfal·lita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Russell Patterson MacFall (1 de setembre de 1903 – 6 de setembre de 1983) editor del diari Chicago Tribune. Va ser un mineralogista aficionat interessat en la mineralogia sistemàtica, autor de sis llibres sobre mineralogia popular, paleontologia i geologia. També va ser un especialista en els minerals de la regió on es va descobrir per primera vegada la macfal·lita.

Característiques

La macfal·lita és un silicat de fórmula química Ca₂Mn³⁺₃(SiO₄)(Si₂O₇)(OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1974. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la macfal·lita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de manganès de Copper Harbor, al comtat de Keweenaw (Michigan, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Franklin, a Franklin (Nova Jersey, EUA), a Brestovačka Banja (Districte de Zaječar, Sèrbia), a la mina Wakasa (Hokkaidō, Japó), i a dos indrets d'Itàlia: la mina Cerchiara (Ligúria), i la mina Prabornaz (Vall d'Aosta). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.