Vés al contingut

Västmanlandita-(Ce)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralVästmanlandita-(Ce)
Fórmula químicaCe₃CaMg₂Al₂Si₅O19(OH)₂F
Epònimcomtat de Västmanland Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Malmkärra, Norberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.55 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,939Å; b = 5,706Å; c = 15,855Å; β = 94,58°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial P2₁/m Modifica el valor a Wikidata
Colormarró fosc
Exfoliaciódistingible/bona - paral·lela a (100)
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris groguenc
Diafanitattranslúcida
Densitat4,51 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Impureses comunesREE, Fe, Ti, P
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2002-025
SímbolVml-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La västmanlandita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de la regió on va ser descoberta: Västmanland (Suècia).[1]

Característiques

[modifica]

La västmanlandita-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química Ce₃CaMg₂Al₂Si₅O19(OH)₂F. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la västmanlandita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta i gatelita-(Ce).

Jaciments

[modifica]

La västmanlandita-(Ce) va ser descoberta a la mina Malmkärra, a Norberg (Västmanland, Suècia). Solament ha estat descrita en altres indrets de Norberg i la localitat propera de Nora.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Västmanlandite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].