Mesoarqueà
| Supereó | Eó | Era | Període | EGL |
|---|---|---|---|---|
| Precambrià | Proterozoic | Neoproterozoic | Ediacarià (~ 635 Ma) |  |
| Criogenià (850 Ma) |  | |||
| Tonià (1.000 Ma) | | |||
| Mesoproterozoic | Estenià (1.200 Ma) | | ||
| Ectasià (1.400 Ma) | | |||
| Calimmià (1.600 Ma) | | |||
| Paleoproterozoic | Estaterià (1.800 Ma) | | ||
| Orosirià (2.050 Ma) | | |||
| Riacià (2.300 Ma) | | |||
| Siderià (2.500 Ma) | | |||
| Arqueà | Neoarqueà (2.800 Ma) | | ||
| Mesoarqueà (3.200 Ma) | | |||
| Paleoarqueà (3.600 Ma) | | |||
| Eoarqueà (4.000 Ma) | | |||
| Hadeà (~ 4.600 Ma) | ||||
El Mesoarqueà[1] és l'era geològica que començà fa 3.200 milions d'anys i s'acabà fa 2.800 milions d'anys. Es tracta de la segona era de l'eó Arqueà. El seu nom deriva de la paraula grega antiga μέσος (méssos), que significa 'mitjà', i el nom de l'Arqueà; en el seu conjunt vol dir 'Arqueà mitjà'.
Es defineix cronomètricament i no es fa referència a un nivell específic en una secció de roques de la Terra. Els fòssils d'Austràlia demostren que els estromatòlits han crescut a la Terra des del Mesoarqueà. La glaciació de Pongola es va produir al voltant de 2.900 milions d'anys,[2] i va poder ser deguda a una desestabilització del clima produïda pel metabolisme dels primers microorganismes. El primer supercontinent Vaalbara va irrompre durant aquesta època, fa uns 2.800 milions de milions d'anys, que es va fragmentar a finals d'aquesta era.
Els primers esculls daten d'aquesta època i probablement estaven formats per estromatòlits.[3][4] L'anàlisi dels isòtops de l'oxigen al sílex va conduir a una estimació de la temperatura oceànica al voltant dels 55-85 º C,[5] mentre que altres estudis sobre la taxa de meteorització postulen temperatures mitjanes inferiors a 50 º C.[6] Es creu que el contingut de N₂ en l'atmosfera era fonamentalment similar al d'avui, i la pressió parcial de CO₂ era probablement inferior a 0,7 bar.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2023/04». Comissió Internacional d'Estratigrafia, 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Kopp, Robert E.; Kirschvink, Joseph L.; Hilburn, Isaac A.; Nash, Cody Z. «The Paleoproterozoic snowball Earth: A climate disaster triggered by the evolution of oxygenic photosynthesis» (en anglès). Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 102(32), 2005, pàg. 11.131-6. Arxivat de l'original el 2008-01-08. Bibcode: 2005PNAS..10211131K. DOI: 10.1073/pnas.0504878102. PMC: 1183582. PMID: 16061801 [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ Allwood, Abigail C.; Walter, Malcolm R.; Kamber, Balz S.; Marshall, Craig P.; Burch, Ian W. «Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia» (en anglès). Nature, 441(7094), 08-06-2006, pàg. 714-718. Bibcode: 2006Natur.441..714A. DOI: 10.1038/nature04764. PMID: 16760969.
- ↑ Nelson, Jon «Stromatolites: Our Mysterious Ancient Reefs» (en anglès). Lake Superior Magazine, 15-04-1997.
- ↑ Knauth, L. P.; Lowe, D. R. «High Archean climatic temperature inferred from oxygen isotope geochemistry of cherts in the 3.5 Ga Swaziland group, South Africa» (en anglès). Geol. Soc. Amer. Bull., 115, 2003, pàg. 566-580.
- ↑ Sleep, Norman H.; Hessler, Angela M. «Weathering of quartz as an Archean climatic indicator» (
PDF) (en anglès). Earth and Planetary Science Letters, 241, 3-4, 1-2006, pàg. 594-602. Bibcode: 2006E&PSL.241..594S. DOI: 10.1016/j.epsl.2005.11.020.
- ↑ Marty, Bernard; Zimmermann, Laurent; Pujol, Magali; Burgess, Ray; Philippot, Pascal «Nitrogen Isotopic Composition and Density of the Archean Atmosphere» (en aqnglès). Science, 342(6154), 04-10-2013, pàg. 101-104. arXiv: 1405.6337. Bibcode: 2013Sci...342..101M. DOI: 10.1126/science.1240971. ISSN: 0036-8075. PMID: 24051244.
Vegeu també
[modifica]- Taula dels temps geològics: sistema que relaciona els estrats geològics amb el temps.
- Edat glacial: interval de temps dins d'una glaciació marcada per temperatures més fredes i els avenços de les glaceres.
- Època glacial: període de reducció de la temperatura de la superfície i de l'atmosfera de la Terra a llarg termini.
- Últim període glacial