Millena

Millena

Escut d'armes
Localització
38° 43′ 50″ N, 0° 21′ 50″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Comtat
Capital	Millena
Població humana
Població	254 (2023) (25,92 hab./km²)
Gentilici	Millener, millenera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	mancomunitat El Xarpolar Mancomunitat de Municipis de l'Alcoià i el Comtat
Superfície	9,8 km²
Altitud	634 m
Limita amb	Almudaina Cocentaina Benillup Balones Gorga
Partit judicial	Alcoi
Dades històriques
Festa patronal	Sant Josep A partir del 5 de juliol
Identificador descriptiu
Codi postal	03812
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03086
Codi ARGOS de municipis	03086
Lloc web	millena.es

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Un 80,12% dels habitants parlen valencià segons dades de 2001.

Geografia

És el poble més alt de la Vall de Travadell. El seu terme compta amb 9,8 km² i força paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres, la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix.

Història

La població té l'origen en una masia musulmana situada als voltants de l'històric castell de Travadell. Raimon de Carreras, en 1248, fou el primer cristià a rebre terres en un intent, que començà en 1243, de repoblar amb cristians; tanmateix la població continuà sent morisca.

El seu primer senyor, en 1270, fou Roger de Llúria i a la seua mort passà a sa muller na Saurina d'Entença. En 1325, per herència a sa filla Margarida de Llúria que maridà amb el comte de Terranova. En 1358, regnant Pere IV torna a la Corona la qual ven Billeneta a la reina Elionor. En 1361 és batle Berenguer Rocha, en 1394 és propietat de Francesc de Casa Saja, en 1409 retorna a la Corona, en 1431 Alfons el Magnànim la dona a Raimon de Perellós, en 1432 es fan reparacions en el castell i és donada pel rei a Guillem de Vich i, de seguida, torna de bell nou a la Corona, en 1455, mitjançant permuta cau en mans de Sancho Ruiz de Lihori, vescomte de Gallando, en 1500 passa als Folch de Cardona, comtes de Guadalest, posteriorment passa a senyoriu dels marquesos d'Ariza, que ja mantenen la jurisdicció fins a l'abolició dels senyorius en el segle xix. L'expulsió morisca va suposar un fort daltabaix demogràfic. Des de l'any 1535 la seua parròquia va dependre de la de Gorga. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins a 1707 i des de Felip V fins al 1833 al Corregiment d'Alcoi.

Política i govern

El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 1 del Partit Popular (PP).

Anteriorment, en 2015 tingueren el mateixos regidors: 4 el PSPV i 1 el PP. En 2011 foren 4 del PSPV i 1 de Compromís, quedant el PP fora del consistori per 11 vots. En les eleccions del 2007 el PSPV obtingué 4 regidors per 1 del PP. En les eleccions del 2003 el PSPV obtingué els 5 regidors que componien l'ajuntament.

Alcaldia

Des de 1991 l'alcalde de Millena és César Francisco García Bonet del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Fernando Selles Nadal	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Juan Gadea Juan	AIM	28/05/1983	--
1987–1991	Lucio Cantó Company	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	César Francisco García Bonet	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Economia

L'economia, basada en l'agricultura de secà, ha incidit en la regressió de la població, que ha emigrat a nuclis industrials com ara Alcoi i Cocentaina. Malgrat tot el secà i l'almàssera o trull d'oli que hi manté la família Ferrando són els únics recursos econòmics del lloc. També hi ha certa activitat en l'àmbit del turisme rural.

Demografia

Evolució demogràfica de Millena
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2008
Població	465	401	354	332	291	290	283	256	229	165	140	141	182	178	186	195

Llocs d'interès i gastronomia

La torre i el campanar de l'església de sant Josep

És un poble menut i tranquil però que compta amb important patrimoni:

• Castell de Travadell: És d'origen musulmà i es diu que té túnels i passadissos que foraden tot el Morro del Salt, cim sobre el qual s'ubica. Està totalment en ruïnes.
• Església de sant Josep: Al seu museu parroquial es conserva una creu de nacre feta a Terra Santa en el segle xviii. També hi ha un quadre atribuït a El Greco.
• Torre de Millena: Declarada BIC en 1985.
• Diverses cases pairals arreu de la població.
• Om tricentenari que presidix la plaça de l'Església.

La gastronomia presenta els plats típics de la comarca: pericana, borreta i olleta. Són recomanables els bunyols de carabassa.

Festes

El segon diumenge de juliol s'hi celebren les festes majors en les quals s'encenen fogueres i es fa la "plantà del xop" que simbolitza la fecundació de la terra.

Enllaços externs

• Portal de la Unidad de Documentación de Presidencia de la Diputación de Alicante.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..