Sergei Fomin
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ru) Сергей Васильевич Фомин 9 desembre 1917 Moscou (Rússia) |
Mort | 17 agost 1975 (57 anys) Vladivostok (Rússia) |
Sepultura | Cementiri Armeni de Moscou 55° 45′ 59″ N, 37° 33′ 19″ E / 55.766321°N,37.555204°E |
Formació | Institut Steklov de Matemàtiques (1941–1943) Universitat Estatal de Moscou (1934–1939) |
Tesi acadèmica | О конечных инвариантных мерах в динамических системах (1942 ) |
Director de tesi | Andrei Kolmogórov |
Activitat | |
Camp de treball | Àlgebra abstracta, topologia, grup de Lie, matemàtiques i anàlisi funcional |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Estatal de Moscou (1945–1975) Exèrcit Roig (1940–1945) |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Obra | |
Estudiant doctoral | Victor Maslov, Dmitri Zhelobenko i Evgeni Maikov |
Família | |
Pares | Vasili Emilianovitx Fomin |
Sergei Fomin (rus: Сергей Васильевич Фомин) (Moscou, 9 de desembre de 1917 - Vladivostok, 17 d'agost de 1975) va ser un matemàtic soviètic.
Vida i Obra
[modifica]Fomin va néixer a Mosocu el desembre de 1917, cinqué fill d'un professor de medicina de la universitat de Moscou.[1] El matemàtic Serguei Txapliguin, que era amic de la família, ja va descobrir en el nen unes habilitats matemàtiques inusuals i el 1934, amb només setze anys, ja va ser admès a la universitat de Moscou per estudiar matemàtiques. Es va graduar el 1939 i va començar immediatament el postgrau sota la supervisió d'Andrei Kolmogórov.[2] En començar la Segona Guerra Mundial és reclutat a l'Exèrcit Roig, però és destinat a Kazan, població a la que s'havia traslladat l'Institut Steklov de Matemàtiques i el 1942, en plena guerra, defensa la seva tesi doctoral.[3] Acabada la guerra, el 1945 va ocupar una plaça de professor a la universitat de Moscou, que va mantenir fins a la seva sobtada mort l'agost de 1975 a Vladivostok, mentre oarticipava en una universitat d'estiu.[4]
Tot i ser membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el 1968 va ser un dels signants de la coneguda com carta dels noranta-nou; una carta signada per més d'un centenar de matemàtics rellevants, en la qual es demanaven explicacions a les autoritats polítiques i sanitàries sobre l'irregular internament psiquiàtric del matemàtic dissident Iessenin-Volpin. Malgrat la repressió que va patir per aquest fet, el seu nom no va ser eliminat com editor de la prestigiosa revista Uspekhi Matematicheskikh Nauk.[5]
Fomin va publicar un centenar de treballs científics.[6] Els seus camps de treball més importants van ser la topologia i els sistemes dinàmics. El seu llibre de text sobre teoria de funcions i anàlisi funcional, escrit conjuntament amb Kolmogórov, és un clàssic en la matèria. A partir de 1959, també va fer recerca en el camp de la biologia matemàtica.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Александров et al., 1976, p. 199.
- ↑ Александров et al., 1976, p. 199-200.
- ↑ Александров et al., 1976, p. 200.
- ↑ Боголюбов et al., 1975, p. 2.
- ↑ Schappacher, 2022, p. 241.
- ↑ Александров et al., 1976, p. 208-212.
- ↑ Александров et al., 1976, p. 205.
Bibliografia
[modifica]- Александров, П. С.; Гельфанд, И. М.; Колмогоров, А. Н.; Майков, Е. В.; Маслов, В. П.; Олейник, О. А.; Синай, Я. Г.; Смолянов, О. Г.; Тихомиров, В. М. «Памяти Сергея Васильевича Фомина» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 31, Num. 4(190), 1976, pàg. 199-212. ISSN: 0042-1316.
- Боголюбов, Н. Н.; Хохлов, Р. В.; Александров, П. С.; Колмогоров, А. Н.; Тихонов, А. Н.; Трапезников, В. А.; Франк, Г. М.; Гельфанд, И. М.; et al. «Сергей Васильевич Фомин (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 30, Num. 5(185), 1975, pàg. 2. ISSN: 0042-1316.
- Schappacher, Norbert. Framing Global Mathematics (en anglès). Springer, 2022. ISBN 978-3-030-95682-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sergei Fomin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Тихомиров, В.М. «Фомин Сергей Васильевич». Летопись Московского университета, 2016. [Consulta: 13 novembre 2022]. (rus)
- ««Чудо, что математическая модель описывает реальный мир» В МГУ прошла конференция «Бесконечномерный анализ и теория управления»». Лента.Ру, 2018. [Consulta: 13 novembre 2022]. (rus)