Vés al contingut

Stenonita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralStenonita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSr₂Al(CO₃)F₅
EpònimNiels Stensen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de criolita d'Ivittuut, fiord Arsuk, Sermersooq, Groenlàndia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.CG.05
Nickel-Strunz 9a ed.3.CG.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/B.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana12.1.1.1
Heys12.1.7
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,450Å; b = 8,704Å; c = 13,050Å; β = 98,72°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorincolor, blanc
Exfoliacióbona en {001} {120}
Duresa3,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,86(7) g/cm³ (mesurada); 3,847 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,452 nβ = 1,527 nγ = 1,538
Birefringènciaδ = 0,086
Angle 2Vmesurat: 43°, calculat: 40°
Dispersió òpticar > v distingible
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1962
SímbolSten Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La stenonita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser descoberta al dipòsit de criolita d'Ivittuut (Sermersooq, Groenlàndia), l'únic indret on ha estat trobada. Rep el seu nom en honor de Niels Stensen, científic danès descobridor de la llei sobre la constància d'angles interfacials.[1]

Característiques

[modifica]

La stenonita és un fluorur de fórmula química Sr₂Al(CO₃)F₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls massius de fins a 4 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stenonita pertany a «03.CG - Halurs complexos, aluminofluorurs amb CO₃, SO₄, PO₄» juntament amb els següents minerals: chukhrovita-(Ce), chukhrovita-(Y), meniaylovita, chukhrovita-(Nd), creedita, bøggildita i thermessaïta.

Ocurrència

[modifica]

La stenonita va aparèixer com a mineral rar en la zona de contacte entre siderita-criolita i roques riques en fluorita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Stenonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2017].
  2. 2,0 2,1 «Stenonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2012. [Consulta: 3 març 2017].