Sursassita

Sursassita
Fórmula química	Mn2+₂Al₃(SiO₄)(Si₂O₇)(OH)₃
Epònim	Surses subdistrict (en)
Localitat tipus	Alps Parsettens, Tinizong, Oberhalbstein, Vall d'Albula, Grisons, Suïssa
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.15a
Dana	58.2.3.1
Heys	16.16.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,687(1) Å; b = 5,787(1) Å; c = 9,769(1) Å; β = 108,91(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/m
Color	vermell-marró a vermell coure
Lluïssor	sedosa, mat
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,736 nβ = 1,755 nγ = 1,766
Birefringència	δ = 0,030
Angle 2V	calculat: 72°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Ti, Fe, Mg, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ss
Referències

La sursassita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel districte de Sursass (Oberhalbstein), a Suïssa, on es troba la localitat tipus.

Característiques

La sursassita és un silicat de fórmula química Mn²⁺₂Al₃(SiO₄)(Si₂O₇)(OH)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sursassita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta als Alps Parsettens, al districte d'Oberhalbstein, a la vall d'Albula (Grisons, Suïssa). També ha estat descrita en altres indrets propers dins de Suïssa, així com a Bèlgica, Itàlia, Grècia, el Japó, la República Popular de la Xina, el Canadà i els Estats Units.