Vés al contingut

Prosxenkoïta-(Y)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralProsxenkoïta-(Y)

Alguns grans de Prosxenkoïta-(Y) de Tommot, Yakutia, Rússia (mida dels grans: 0,3 mm)
Fórmula química(Y,REE,Ca,Na,Mn)15Fe2+Ca(P,Si)Si₆B₃(O,F)48
EpònimIevgueni Prosxenko Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMassís Tommotskii, riu Tommot, Selennyakh, Txerski, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AJ.35
Nickel-Strunz 9a ed.9.AJ.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana54.2.5.4
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 10,7527Å; c = 27,4002Å;
Grup puntual3m - ditrigonal piramidal
Grup espacialgrup espacial 160 Modifica el valor a Wikidata
Colormarró o vermellós
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllamarró clar
Diafanitattransparent, translúcida
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2008-007
Any d'aprovació1966
SímbolPck-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La prosxenkoïta-(Y) o proshchenkoïta-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la vicanita. Va ser descrita per primera vega l'any 1966 com un fluorosilicat amb contingut de terres rares (REE, de l'anglès Rare Earth Element) sense nom; no va ser fins al 2008 que va ser acceptada com a espècie mineral. Rep el seu nom en honor de Ievgueni Grigórievitx Prosxenko (en rus: Евгений Григорьевич Прощенко, 1929-1996), mineralogista rus, que va trobar el mineral per primera vegada al massís Tommotskii, riu Tommot, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, a Rússia, l'únic lloc on ha estat trobat aquest mineral.[1]

Característiques

[modifica]

La prosxenkoïta-(Y) és un nesosilicat de fórmula química (Y,REE,Ca,Na,Mn)15Fe2+Ca(P,Si)Si₆B₃(O,F)48. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Està classificada com lleugerament radioactiva pel seu contingut en metalls de terres rares de fins al 40% i de tori de fins al 0,9% i té una activitat específica d'aproximadament 387 Bq/g.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la prosxenkoïta-(Y) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y) i jadarita.

Formació

[modifica]

La prosxenkoïta-(Y) s'ha observat en pegmatites i també al voltant de esquistos i gneis. En la majoria de casos forma acumulacions irregulars, filons prims o petites disseminacions. Els filons prims del mineral tallen el gneis amb contactes diferents, i la descripció del mineral es basa en mostres seleccionades d'aquests filons. Segons Prosxenko et al. (1966), les condicions geològiques en què es troba el mineral i el caràcter de les seves associacions minerals confirmen la seva naturalesa pneumatolítica-hidrotermal.[3]

Els minerals amb els quals s'ha trobat associada inclouen: chevkinita, fergusonita, gadolinita, britholita, amfíbol, fluorita, pirita i molibdenita.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Prosxenkoïta-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Prosxenkoïta-(Y)» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 22 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 G. RAADE, J. D. GRICE, M. ERAMBERT, P. KRISTIANSSON, T. WITZKE «Proshchenkoite-(Y) from Russia ^ a new mineral species in the vicanite group: descriptive data and crystal structure» (en anglès). Mineralogical Magazine, 72, 5, 2008, pàg. 1071-1082. DOI: 10.1180/minmag.2008.072.5.1071 [Consulta: 22 octubre 2016].