Vés al contingut

Quítxua de Cusco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaQuítxua de Cusco
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dequítxua meridional Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.500.000 Modifica el valor a Wikidata (1989 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió d'Apurímac, Regió d'Arequipa, Departament de Cusco, Departament de Madre de Dios, Regió de Moquegua i Puno Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
quítxua
quítxua II
quítxua meridional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3quz Modifica el valor a Wikidata
Glottologcusc1236 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuequz Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1013 Modifica el valor a Wikidata
IETFquz Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8128 Modifica el valor a Wikidata

El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL. Pertany al grup C o quítxua meridional del quítxua II i és la variant quítxua preferida i empleada per la Acadèmia Major de la Llengua Quítxua.[1]

Fonologia

[modifica]

Encara es debat si el quítxua de Cusco té cinc vocals /a, e, i, o, u/ o tres: /a, i, u/.[2]

Consonants
Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Ocusiva plana p t t͡ʃ k q
aspirada t͡ʃʰ
ejectiva t͡ʃʼ
Fricativa s ʃ x χ h
Nasal m n ɲ
Aproximant plain j w
lateral l ʎ
Bategant ɾ

Gramàtica

[modifica]

Igual que tota la família quítxua, el quítxua de Cusco posseeix sufixos que es van agregant a l'arrel per a modificar-la i agregar-li significats.

El quítxua de Cusco comparteix amb els seus parells meridionals d'Ayacucho, Puno i fins a Bolívia bastant de la seva gramàtica bàsica i la mútua comunicació és perfectament possible donada la seva proximitat.

Pronoms

[modifica]

El quítxua de Cusco posseeix 7 pronoms:[3]

Pronoms
Quítxua de Cusco Quítxua del nord Quítxua d'Ancash Català
1r Noqa Ñuka Nuqa Jo
2n Qan Kan Qam Tu
3r Pay Pay Pay Ell
4t Noqanchis Ñukanchik (Ñukapash kanpash) Nuqantsik Nosaltres (i tu)
Noqayku Ñukanchik (Shinapash raja kan/kikin) Nuqakuna Nosaltres (Però no tu)
Qankuna Kankuna Qamkuna Vostès
Paykuna Paykuna Paykuna Ells(es)

Verb

[modifica]

Conjugació verbal bàsica

[modifica]

La conjugació verbal en quítxua de Cusco distingeix 7 pronoms i bàsicament 2 temps verbals. Així, la conjugació de present serveix moltes vegades també per a accions passades, mentre que per a tota acció futura per pròxima que sigui utilitza sempre conjugació de futur. En cas d'ambigüitat sobre el temps passat, el quítxua posseeix el sufix -rqa (Exemple: purirqani) per a indicar el passat de manera inequívoca.

Per exemple, en la frase "Qayna wata tusuqmi hamun" (Va venir un ballarí l'any passat), no hi ha necessitat d'usar el sufix -rqa perquè ja "qayna" indica el passat. Igualment en la frase "Chaymanta, sapachallaypi purikapuni" (Després, em vaig retirar sòlit) la conjugació en no-futur ens deixa amb una interpretació en passat com a millor elecció.

Finalment en la frase "Papata wayk'ukunki" (Et vas cuinar/cuines/cuinaras papa) només el context pot ajudar a saber com de les opcions és la correcta. En cas aquest no sigui suficient, aquí és recomanable usar -rqa o algun adverbi per a evitar l'ambigüitat. Així "Papata wayk'ukurqanki" (Et vas cuinar papa) no deixa dubte que es refereix al passat.

Conjugació bàsica
No futur Futur
Nuqa Qhawani Qhawasaq
Qam Qhawanki Qhawanki
Pay Qhawan Qhawanqa
Nuqanchik Qhawanchik Qhawasun
Nuqayku Qhawayku Qhawasaqku
Qamkuna Qhawankichik Qhawankichik
Paykuna Qhawanku Qhawanqaku

Referències

[modifica]
  1. Nancy Hornberger & Kendall King, "Authenticity and Unification in Quechua Language Planning" Language, Culture and Curriculum 11 3 (1998): 390 - 410. http://repository.upenn.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1059&context=gse_pubs
  2. «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2018].
  3. «Còpia arxivada» (en anglès americà), 23-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-04-22. [Consulta: 16 maig 2021].

Obres

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]