Red Skull
Tipus | mutat personatge de còmic |
---|---|
Nom real | Johann Shmidt |
Creat per | Joe Simon, Jack Kirby i France Herron |
Interpretat per | Scott Paulin i Hugo Weaving |
Context | |
Present a l'obra | Captain America (en) , The Marvel Super Heroes, Spiderman i els seus amics i La Patrulla X |
Univers | univers Marvel |
Editorial | Marvel Comics |
Dades | |
Nom de naixement | Johann Schmidt |
Gènere | masculí |
Ocupació | lladre, grum, terrorista i líder |
Nacionalitat | Alemanya |
Família | |
Fills | Sin (en) |
Altres | |
Habilitats | No té superpoders, però és un tirador expert i molt hàbil en el combat sense armes, a més d'un mestre de la disfressa. La seva ment és experta en tota mena d'estratègies polítiques, corporatives o militars subversives. Entre les seves armes, cal destacar el "Pols de la Mort" que és capaç de matar en pocs segons en contacte amb la pell. |
Membre de | Hydra i Tercer Reich |
Part de | Elit de l'Eix. IMA, THEM, Hidra, Scull, Home-C i Exiliats |
Rivals | Capità Amèrica |
Red Skull (Crani vermell) és un personatge de còmic que pertany a Marvel Comics. Va ser creat pel dibuixant Jack Kirby i pel guionista France Edward Herron. La primera vegada que va aparèixer va ser al còmic Captain America Comics #1[nota 1] (març de 1941).[1]
Red Skull va ser la mà dreta del líder de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial i tot seguit va esdevenir l'encarnació dels diabòlics plans del seu mestre. La seva obsessió pel poder i per sotmetre a la humanitat és tan desmesurada que fins i tot el líder de l'Eix li va acabar tenint por.
Aquest personatge, que té com a rostre una calavera de color vermell, va sobreviure a la caiguda de l'Alemanya nazi i va mantenir els plans de l'Eix a l'era moderna. Els enfrontaments amb el Capità Amèrica són constants, ja que n'és la seva antítesi.[2]
Biografia de ficció
[modifica]Johann Shmidt, nom real de Red Skull, nasqué en un poble d'Alemanya, fruit del matrimoni de German i Marta Shmidt. Aquesta morí en el moment del part, deixant al nou-nat en mans del seu pare, alcohòlic i maltractador, que el culpà de la mort de la seva dona i descarregà tota la seva ràbia contra ell, intentant-lo ofegar. Johan, que acabava de néixer, sobrevisqué gràcies a la intervenció del metge que havia atès el part. Incapaç de suportar aquesta situació, el seu pare acabà suïcidant-se i el mateix metge decidí portar el nen a un orfenat. Allà, Johan portà una vida solitària fins que als set anys s'escapà. A partir d'aleshores, va començar a viure al carrer, fent de pidolaire i lladregot. A mesura que anà fent-se gran, i malgrat el rebuig de la societat, aconseguí algunes feines de baixa qualificació, però acabà passant la majoria del temps a la presó a causa dels diversos delictes comesos.
En aquesta mateixa època, Schmidt trobà feina a la botiga d'un jueu. Ester, la filla del botiguer, fou una de les poques persones que van mostrar-li una mica de bondat, tractant-lo amb una amabilitat que fins al moment ningú li havia dedicat. D'aquesta manera, Schmidt, portat per la passió que li provocava la noia, decidí demanar-li que es casés amb ell, però ella declinà la proposta. El rebuig d'Ester li provocà una fúria irracional i, traient tota la maldat que portava dins seu, assassinà a la noia. Johan fugí de l'escena amb terror, però s'adonà del plaer i de la sensació de poder que li havia provocat posar fi a la vida d'una altra persona. Aquest fou el desencadenament del naixement de la figura de Red Skull.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Captain America Comics #1» (en anglès). Grand Comics Database. Arxivat de l'original el 10 de maig de 2013. [Consulta: 23 setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 (Llibre) (en castella) Enciclopedia Marvel. Altaya, 5, Capitan America, pàg. 38-45 [Consulta: 1r març 2016].
Notes
[modifica]- ↑ Tal com s'explica a Avengers, Thor & Captain America - Official Index to Marvel Comics la història es va reexplicar a Tales of Suspense #65 (1965) on es va explicar que el Red Skull era un agent nazi que es feia passar per George Maxon i no Johann Smith, però l'Official Handbook of the Marvel Universe #9 (2009) revela que els dos personatges apareixien a aquesta història